Felip Bens (el Cabanyal, València, 1969) és un escriptor a qui agrada tocar tots els gèneres. Escriu de futbol, de gastronomia, columnes de premsa, relats que parlen de la relació entre la ciutat de València i els Poblats Marítims i també novel·les policíaques.
L’any 2015 va publicar El cas Forlati, novel·la protagonitzada per Larry Forlati, net de Luigi Forlati, membre d’una saga mafiosa de Sicília que s’estableix a València i es converteix en un home de negocis poderós i respectat. Quan Larry té dos anys, els seus pares se l’emporten a viure a Londres, allí s’obsessiona per les novel·les i les pel·lícules negres. Quan mor sa mare, Larry torna a València i, amb l’herència que rep, munta una agència de detectius, el seu gran somni. Serà així que Larry descobrirà els orígens sicilians, els obscurs negocis familiars i la raó de l’exili dels pares.
Set anys després, Felip Bens publica aquesta nova novel·la de la saga, on trobem Larry Forlati exiliat a Toronto. El motiu és que, arran de la seua investigació com a detectiu privat, descobreix els foscos negocis del seu cosí Junior Forlati, que acaba a la presó i jura matar-lo amb les seues pròpies mans. Al Canadà, quedarà protegit per un codi internacional, i canviarà de nom, d’ara endavant serà Philip Redbean, en homenatge al detectiu Philip Marlowe, creat per Raymond Chandler, i el cognom l’adoptarà en reconeixement a Cigró Roig, el policia que el protegeix a València. Finalment, es quedarà una llibreria que es traspassava a Queen Street. En la llibreria continuarà treballant la dependenta, Renata, de la qual quedarà corprès.
La vida de Larry a Toronto transcorre plàcidament fins que coneix Albano Sanluri, un altre membre de la família que resideix als Estats Units. Aquest li encarregarà investigar uns mexicans falsificadors de medicaments, d’aquesta manera es traslladarà a Mèxic, contactarà amb el cap de l’organització i comprovarà que és gent sense escrúpols, capaç de les majors atrocitats. Quan aquests descobriran les seues autèntiques intencions, la vida se li tornarà a complicar d’allò més.
Un personatge molt interessant en la novel·la és Amadeo Cantavieja, un vell que ha estat sempre fidel a la família, que ara, amb els fundadors de la saga ja desapareguts i amb la família desunida, protegeix Larry, però sobretot el patrimoni familiar que vol preservar, ja que és l’únic que té tota la informació.
El gran amor de Larry es Violinda, l’esposa de Junior amb qui té una filla, Pinuccia. Per protegir-la Cantavieja l’envia a viure a Barcelona, on té família. El novel·lista aprofita això per mostrar-nos diversos espais de la capital catalana. Això és un dels elements amb què s’esplaia l’autor, la descripció dels llocs per on es mouen els protagonistes. És sobretot rellevant la ciutat de València, on a banda del Cabanyal, el narrador ens convida a caminar per diversos carrers del barri del Carme, diferents trajectes que segueix cada dia Cantavieja fins arribar a un palau del carrer de Cavallers, on viu, propietat de la família Forlati.
El llibre és una paròdia de la novel·la i del cinema negres. La típica família italiana amb rames als Estats Units, la devoció per Raymond Chandler del protagonista, la corrupció a tots els nivells, la presència de sicaris mal encarats i sense escrúpols, en ocasions una mica maldestres. També hi ha constants referències a autors de novel·la negra. De vegades, els personatges apareixen molt caricaturitzats, semblen més personatges de còmic que de carn i ossos, o trets de pel·lícules de Tarantino. De fet, hi ha una referència explícita al director nord-americà, quan el protagonista s’escapa d’un segrest inspirant-se en una escena de Pulp Fiction, i on la cap dels segrestadors s’anomena amb el significatiu nom de Lady Despeñanovios.
Els capítols de la novel·la són molt breus, salten ràpidament d’un espai a un altre. En el diàleg predomina la frase curta. Tot això hi dona un ritme molt àgil, que convida a la lectura d’aquesta entretinguda història.