Autoria: Núria Cadenes
Títol: Tiberi César
Editorial: Proa, Barcelona, 2023
Pàgines: 398

A Tiberi Cèsar l’autora barcelonina Núria Cadenes revisita la història del segon emperador romà, una figura que sovint ha resultat incompresa. La vida dels dotze Cèsars, tal com els va anomenar Suetoni a l’obra homònima, ha sigut recreada, revisitada i reficcionalitzada en una gamma molt diversa de productes culturals. Per exemple, si girem la vista al segle passat tenim la novel·la històrica Jo, Claudi (1934) de Robert Graves, duta a la televisió el 1976 per la BBC, l’obra teatral Calígula (1944) d’Albert Camus o el film eroticofestiu de Tinto Brass i Bob Guccione amb el mateix nom. Si continuarem amb la compilació, veuríem que la figura de Tiberi a penes ha rebut atenció per la crítica i producció cultural, qui sap si a causa de la dualitat tan complexa que configura el seu caràcter. La Núria Cadenes reconeix que fa més d’una dècada que està fascinada per aquest personatge, des que va veure el serial de la BBC on el Tiberi és representat d’una manera molt sinistra i fosca. Ella mateixa parla d’un sentiment d’injustícia que l’ha dut a rescatar i revisitar aquesta figura des d’una mirada menys inquisitiva i apriorísticament neutral.
La seua ha sigut fins ara una producció molt heterogènia en què tenen cabuda llibres (auto)biogràfics, epistolaris de viatges i de relats així com narrativa més extensa que recorre la vida de personatges emblemàtics de les lletres catalanes com Joan Martorell o Ovidi Montllor. A la seua producció més recent aborda diferents ítems relatius al període que segueix a la Transició espanyola com les Olimpíades de 1992 o l’assassinat del jove Guillem Agulló. Amb Tiberi l’autora catalana retrocedix dos mil·lennis per revisitar la història personal de l’enigmàtic tercer Cèsar i segon princeps de l’Imperi romà.
L’escriptura de la novel·la està precedida per un procés de documentació, de lectura i cerca als textos clàssics de pistes i guspires que ajudaren a comprendre el mòbil de la seua actuació. Però aquesta recerca no va fer més que confirmar la complexitat i les arestes del personatge: introspectiu, amant de la filosofia, «despietat conqueridor de Pannònia i de Germània, home d’esperit torturat, enamorat, taciturn, cruel, culte», un aristòcrata de la Roma del segle primer que sembla viure aïllat del món i la gent que l’envolta. Un exili interior, el seu, que en dues ocasions es manifestarà també de manera externa i que el portarà a allunyar-se de la seua família i dels homes de confiança per a instal·lar-se a Rodes i Capri.
Així, la novel·la recorre quasi set dècades i es desplaça per diversos espais de la Roma imperial, una desfocalització que no sols comprèn les dimensions geogràfica i temporal sinó que afecta també la veu narradora. Aquest és un relat polièdric, multiperspectivista, que va variant la focalització de la veu narradora i endinsant-se en la consciència de diferents personatges: homes, dones, aristòcrates, subalterns, etcètera, que componen un mosaic de la vida a l’Imperi romà.
Així, la vida de Tiberi servix com a pretext per a fer una panoràmica de la Roma del segle primer i recórrer els avatars de la família Júlia Clàudia. No obstant això, aquesta no és una història familiar a l’ús, és la història emocional i afectiva de tota una nissaga. La veu narradora en el seu contínuum mòbil ens portarà a l’interior dels distints personatges per donar-nos a conéixer les seues metes, il·lusiones i esperances però també els seus temors, mancances i gelosies, desplegant davant del lector l’essència humana amb tota la seua complexitat.
Junt amb l’univers afectiu, la violència esdevé un dels motius de fons d’aquest quadre emocional. Els conflictes bèl·lics, les expedicions de devastació, l’espoliació de pobles sencers se succeeixen als diferents episodis amb el propòsit de mostrar la part més salvatge de la Roma imperial i desconstruir la dicotomia tan gastada del «nosaltres civilitzats / ells bàrbars». Així, Núria Cadenes s’allunya dels relats més reduccionistes que separen els agents de l’esdevenir històric en bons i dolents. La vida, la història és molt més complexa que això, tal com ens mostra la vida del Tiberi Claudi, l’emperador que ho va ser a contracor, el princeps que va governar sense voler-ho.
Aquesta és una lectura que no té res a envejar a la resta de les grans produccions editorials i audiovisuals sobre els Cèsars. Amena i molt recomanable per a aquells i aquelles que gaudixen amb les ficcions sobre la història antiga. Útil també per treballar al batxillerat algunes matèries com la historia de Roma, però també la societat o el sistema polític, que formen part del currículum de l’assignatura de llatí.