Per què escric?
De ben segur que per a la majoria d’autors això d’escriure és una tasca solemne i transcendent, que connecta l’individu amb la comunitat, que interpel·la, que reflecteix, que genera mons i esperits crítics. En definitiva, una honorable dedicació activa i reactiva, curulla de connotacions intel·lectuals, perversions espirituals i subterfugis de qualsevol ordre. Però que ho sigui per a la majoria, no vol dir que ho hagi de ser per a tothom. Pel que a mi respecta, sempre he dit i repetit que no em sento «autor». He fet i encara faig —amb comptagotes— d’escriptor, però mai [...]