Amb el novè volum de l’edició comentada de les rondalles mallorquines es clou una iniciativa que va començar l’any 1996 i que permet, finalment, accedir a tot el material de l’aplec d’Antoni M. Alcover en un altre format. Tot i que molts lectors s’hi han familiaritzat a través dels vint-i-quatre volums que conformen l’edició popular (publicada per l’Editorial Moll i vertader best-seller de la literatura mallorquina), la feina dels doctors Grimalt i Guiscafrè facilita un altre acostament, més profund, a les rondalles mallorquines.
Seguint el mètode exposat al primer volum de l’edició comentada, els curadors han incorporat, en primer lloc, el text de la darrera edició publicada per Alcover en vida, amb alguns canvis de regularització ortogràfica. Abans del títol, s’hi indica el tipus a què pertany, segons l’índex d’Aarne-Thompson —sistema internacional de classificació rondallística—, una catalogació que evidencia els vincles entre les rondalles mallorquines i els relats populars d’arreu del món. Després del text, s’indiquen totes les edicions i si se n’han fet traduccions. A continuació, s’incorpora la transcripció de les anotacions de les llibretes manuscrites d’Alcover, de manera que l’edició posa a l’abast dels investigadors un material de difícil accés. Aquestes transcripcions visibilitzen les costures del text: permeten observar el procés de reconstrucció, ampliació i transformació dels relats, que de vegades es construïen a partir de versions explicades per distints contadors.
Aquest volum reuneix materials que no són ben bé rondalles, sinó més aviat llegendes, anècdotes o acudits. Hi trobam llegendes protagonitzades per personatges històrics reals (En Tià de Sa Real, Jaume I, Sant Vicenç Ferrer); relats del Bon Jesús que provenen, probablement, dels evangelis apòcrifs; relats etiològics que recullen creences vinculades a la naturalesa; i relats de bruixes, fullets, encantaments i dimonis. Són, per això, textos més breus i amb una estructura formada per un únic nucli narratiu, de vegades molt senzill i de caràcter exemplificant.
El volum IX incorpora notes crítiques, l’índex de motius i l’índex de narradors —útils per als investigadors, però també per al públic general. Les notes crítiques i comparatives són comentaris que presenten de manera sintètica i efectiva les línies mestres de la versió i les relacions amb altres literatures cultes i populars d’arreu del món. Aquesta informació es complementa amb la seqüència de motius —petita unitat de sentit estètic capaç de perviure en la tradició— presents a la rondalla. En aquest volum, s’ha publicat l’índex de motius que s’han consignat darrere cada versió de l’Aplec en què s’han documentat. Alguns epígrafs inclouen una breu explicació d’aquests motius.
Pel que fa a l’índex de narradors, es tracta del llistat de contadors que explicaren les rondalles a partir de les quals Alcover va escriure les seves versions. El conservam gràcies a una intuïció ben encaminada d’Alcover, que va consignar els noms dels contadors tant a les plaguetes com a les edicions publicades. Tot i que avui dia indicar l’origen d’un material folklòric és una regla bàsica, no era així a principis del segle XX. L’índex facilita la tasca als estudiosos que vulguin aprofundir, per exemple, en l’origen geogràfic de les versions recollides o ponderar el balanç de contadors i de contadores.
En definitiva, la publicació del darrer volum de l’edició comentada de les rondalles és una bona notícia per als lectors que reclamen un bastiment teòric que situï les rondalles i, encara més, per als investigadors que vulguin aprofundir en l’obra d’Antoni M. Alcover. El rigor dels curadors és indiscutible, i dota el volum de precisió científica i exhaustivitat, sense fer-lo feixuc.