Pep Puig (Terrassa, 1969) és un escriptor i instructor de gimnàstica, que ha publicat la seua vuitena novel·la, Si una tarda de juliol un borinot (2023), a L’Alta Editorial. El lector difícilment és pot fer una idea del contingut de la darrera obra només mirant el títol i la portada, que si bé és cert que evoca l’època estival, no dibuixa un àpex de la intriga que sentirem quan ens endinsem en aquesta àgil i emotiva lectura.
Ferran, el protagonista, quan comença la narració, és un home adult que acaba d’heretar una caixeta rectangular, una cadira i una fotografia que esdevindrà l’eix de tot el llibre. Partint d’aquesta escena melangiosa, viatjarem anys enrere a la vida de Ferran, concretament a una tarda d’estiu quan aquest tenia 14 anys i estiuejava al Serrall, a casa de la seua àvia Teresa, junt amb la seua germana menuda, la Júlia. Un escenari idíl·lic, un lloc on ens podem imaginar que transcorrien les vacances al poble per a tants nens durant les dècades dels vuitanta o noranta (tot i que no es fa cap referència temporal exacta): amb una colla d’amics de la mateixa edat que acudeixen a un pub cada nit i a la piscina cada matí, amb els canvis propis de la pubertat, amors platònics i no tant platònics…
La quotidianitat està present a cadascuna de les pàgines d’aquest llibre, tret que, sens dubte, l’autor ha volgut reforçar amb l’elecció del títol: què pot ser més típic que un estiu amb la teua iaia tractant de fer fora les mosques i els borinots que entren a casa seua? Dins d’aquest tapís costumista, s’inclouen descripcions topogràfiques, de sabors, de costums…, que fan la lectura atractiva a qualsevol lector que haja passat part de la seua vida a les petites regions mediterrànies. Però aquesta obra té molt més per oferir, de fet, el seu tema central és la intriga, motiu pel qual podríem classificar aquesta novel·la dins del subgènere del misteri.
La Teresa, la iaia del protagonista, no fa gaire que ha enviduat, tot i que l’avi Josep no era l’avi biològic del Ferran, sinó el segon marit de la Teresa. El Ferran no va conèixer el iaio biològic, com tampoc no ho feu el seu pare: només s’hi conserva una fotografia d’aquell penjada al menjador de ca la iaia, en què es veu un jove de vint-i-un anys vestit de futbolista. Segons li ha contat la família, el seu avi biològic, Valentí, va morir durant la Guerra Civil quan la iaia estava embarassada. Sembla un tema tabú per la família, no per misteriós, ni tampoc pas per dolorós, simplement sembla que tothom ja fa molts anys que ha girat full. No obstant, el nostre protagonista sent una mena d’obsessió per aquest tema, sembla desitjós per saber més coses del Valentí, no només la seua habilitat per marcar gols i el seu tràgic final.
Una vesprada d’estiu acudeix un foraster a la sabateria que regentava la Teresa. El rep el mateix Ferran, i queda confós quan se n’adona que aquest foraster també s’anomena Valentí i que té l’edat aproximada que tindria el seu iaio biològic si no hagués sigut assassinat. La Teresa no sembla reconèixer-lo, però, per circumstàncies, aquest foraster perdé l’últim autobús per abandonar el Serrall i va haver de pernoctar a casa la Teresa, que destaca per la seua hospitalitat. És durant aquesta nit, la nit més important per a la vida del protagonista, que s’haurà de resoldre el gran misteri que portava tants anys rumiant: realment el seu avi era mort? Qui és aquest estrany que ha aparegut de sobte? Per què té informació que sembla que només el seu propi iaio hauria de conèixer? Tots aquests interrogants seran resolts durant aquesta nit, la nit més llarga de la seua vida, on no només farà un pas endavant pel que fa al coneixement de la seua identitat, sinó que, a més, complirà per primera vegada el somni amorós d’adolescent amb la xica més bonica del poble.
Amb un estil molt àgil que concorda amb la rapidesa amb què es van resolent els fets, Pep Puig aconsegueix escriure una obra apta per a joves i per a adults. La prosa fàcil però carregada de sentiments converteixen aquesta obra en una peça molt recomanable per a qualsevol persona interessada en la novel·la de la memòria o la novel·la de misteri. Algun dels temes secundaris, com hem dit, poden ser l’adolescència i l’amor a aquesta etapa de la vida, tot i que certament, el tema central és la memòria històrica i el desig per conèixer una identitat pròpia, amb un final d’allò més conciliador que obté com a resultat un somriure del lector en comprovar que, afortunadament, a poc a poc es van tancant totes les ferides que tanta gent encara porta a dintre com a conseqüència de la Guerra Civil.