Autoria: Montserrat Morera Escarré
Títol: Aures
Editorial: Edicions Bromera, Alzira, 2023
Pàgines: 208

A Montserrat Morera Escarré es fa realitat la màxima que diu que un bon escriptor —en aquest cas una bona escriptora— ho serà a partir dels 40 anys, o com deia Muriel Spark, «Volia ser escriptora. Però primer havia de viure». I no en va, tota la producció de Morera Escarré demostra un coneixement profund de la vida, reflectit en la qualitat dels personatges, i sobretot en les relacions que s’estableixen entre ells. Perquè l’obra d’aquesta autora és una obra de personatges. Personatges que crea en un moment determinat per a una obra determinada, però que no abandona, que recupera i els fa deambular al llarg de la seua creació literària.

Estructurat en tres parts —Herències, Núvols i pluja i Mons— Aures és un aplec (magnífic) dels relats que l’autora va escrivint entre novel·la i novel·la. En «Herències» s’aglutinen les històries que tenen com a punt de partida i eix argumental, objectes vinculats emocionalment d’una manera o d’una altra als personatges humans que les protagonitzen. Una pashmina serà l’únic vincle d’una filla adoptada, amb la mare biològica, la pèrdua de la qual serà una metàfora de la fi d’una etapa vital; una agulla, presa estratègicament de generació en generació, a la roba de les dones d’una família, per a protegir-se de l’assetjament sexual o unes malves, les llavors de les quals, serviran de vincle amb la terra natal a la protagonista del relat, uniran els personatges amb el seu món interior i les seues emocions. El mateix ocorrerà en la part titulada «Núvols i pluja», on aquests fenòmens, apareixeran en els relats, o bé com a part de l’escenari de la història, o bé com a metàfores que els enriquiran. I, finalment, «Mons», serà la part caracteritzada per estar formada per relats, més llargs la majoria i molts d’aquests protagonitzats per objectes inanimats i/o animals.

La utilització de la personificació d’objectes i animals, que ens parlen, ens interpel·len i ens donen la seua opinió sobre la història que ens estan contant, és una característica formal que converteix aquest aplec de relats en un llibre d’una originalitat inusitada. No hem de passar per alt, que totes les històries porten per títol un nom comú, convertint Aures, quasi en un homenatge al substantiu, a allò simple, a allò utilitari, a allò que ningú veu.

Però sens dubte el més destacable de l’obra de Montserrat Morera Escarré, i que Aures reflecteix a la perfecció, és que és una mostra tangible d’una de les constants de la seua obra: la reaparició de personatges antics en les seues noves creacions, com una manera més de prolongar-ne l’existència, i que històries, aparentment independents, s’entrecreuen, fins al punt de quasi crear tal vegada un nou tipus de novel·la.

Aquesta insistència en la idea de la interconnexió de la vida dels éssers humans ens diu que per a Montserrat Morera les vides i les històries no són fets aïllats, sinó que són codependents dels seus personatges. La reaparició més impactant d’uns dels seus personatges és Hala, la protagonista del relat «Escut», una pescatera del mercat de la Boqueria, testimoni de l’atemptat terrorista de Barcelona el 1917, que compartirà obra amb els personatges, de la tercera novel·la de l’autora, Raval.

Que els relats tinguen la seua pròpia independència, facilita a l’autora, experimentar amb diferents veus narratives i com s’ha esmentat abans, permetre a animals i fins i tot a objectes inanimats que donen la seua opinió. Sabatilles o gossos policia, aporten la seua òptica a les històries compartides amb els personatges-éssers humans, als quals estan vinculats.

Amb una primerenca passió per la literatura que la va portar a fer el batxillerat, Montserrat Morera Escarré, va desviar la seua faceta creativa per a dedicar-se plenament a la docència i a les publicacions, acadèmiques, didàctiques i de divulgació i no va ser fins a arribar a l’edat madura quan es va dedicar, per a la nostra fortuna, a l’ofici literari. A pesar que l’obra de ficció seua és dilatada en el temps, es manté ferma en la qualitat. Així arribaran les novel·les Niké vol dir victòria (1999), novel·la escrita juntament amb el seu marit, Pere Danés Carbonell i hi seguiran, ja en solitari, Perfum d’almesc (2008), i Ravals (2022). Entremig, la nostra autora ens regala grans històries curtes, com les que llegim i gaudim en Aures, de les quals destaquem Maleta, guardonada el 2017, amb el primer premi del concurs de contes del diari cultural Núvol i sobretot la magnífica i ja esmentada Escut, primer premi en 2021 del concurs TINET, Ciutat de Tarragona.