El llibre de Pere Antoni Pons Quan t’acorralen les flames. Mirades sobre les Mallorques d’avui (2023), publicat a l’editorial 3 i 4, compila una selecció d’articles periodístics que l’autor, filòleg i periodista, ha publicat en premsa els darrers anys. Aquests articles es classifiquen en quatre seccions que donen forma a aquest llibre. La primera es titula «Sobre el mallorquinisme polític»; la segona, «Model econòmic, societat, demografia, ecologisme»; la tercera, «Sobre Espanya i el nacionalisme espanyol», i, finalment, la quarta part tracta «Sobre la cultura a Mallorca». Amb aquests títols hom pot inferir que tenim al davant un llibre on l’autor presenta els problemes que preocupen la societat balear en general, i els mallorquins en particular. A banda, cal afegir un gran encert de l’autor: per tancar cada bloc temàtic, inclou entrevistes i diàlegs polifònics de grans personalitats balears.
Amb un estil fresc i amb un vocabulari proper, però no mancat de tecnicismes, els lectors podem viatjar a Mallorca sense sortir de casa nostra. Podem fer una tendra mitja rialleta en percebre l’estima que l’autor i totes les personalitats que participen, o que es citen a l’obra, tenen pel seu territori, tot i que també se’ns queda un sentiment de tristor a mesura que avancem en la lectura i trobem totes les preocupacions que ens afecten avui dia (un habitatge digne, la protecció mediambiental, la defensa de la llengua i la cultura pròpies…) són especialment dures quan parlem del cas de Mallorca, o realment de qualsevol ciutat gentrificada i venuda als interessos d’uns pocs.
Pel que fa a la primera part, l’autor ens mostra la trista realitat que senten molts illencs: ser ciutadans d’un territori inexistent per als partits polítics que condemnen la pluralitat d’Espanya, o que segueixen el centralisme madrileny, o que simplement no es posicionen tot i les grans expectatives que eren capaços de transmetre als seus orígens fundacionals. Fins i tot, partits que van néixer per defensar les preocupacions dels illencs han acabat relegats als interessos de la capital de l’Estat. Quina és la causa d’aquesta invisibilitat de ses Illes? El fet que molts palmesans viuen a Mallorca sense conèixer (o directament refusant) la llengua, la cultura i la història pròpia.
D’altra banda, les entrevistes d’aquesta primera part ens permeten aprofundir en la història de la política balear gràcies a personalitats com Celestí Alamov, Damià Pons o Cristòfol Soler, entre altres. Aquests fan un repàs de la situació política i cultural balear des dels anys seixanta fins a l’actualitat.
La segona part del llibre comença amb una profunda reflexió motivadora que es podria resumir dient que balears, catalans i valencians hem de plantar cara a Madrid, entès com «plantar cara a les polítiques centralistes». En aquest bloc, l’autor aprofundeix en la problemàtica lingüística (s’empra l’excusa del turisme i del bilingüisme en anglès per castellanitzar encara més la població) i ecologista (el nucli històric de Palma està pròxim a patir «la síndrome de Venècia»). A més, es llancen preguntes que semblen paradoxals, com ara: com pot ser que Balears siga la comunitat autònoma on més haja baixat la renda per càpita, si és una comunitat amb turisme, infraestructures, augment poblacional… La sarcàstica resposta ens deixa un sabor agredolç als lectors: les Balears mantenen «una relació bulímica amb la realitat» (p. 176), on una ciutadania inconscient vota uns partits que perpetuen un model suïcida.
En aquesta part trobem les entrevistes als geògrafs Climent Picornell, Ivan Murray, Andreu Mir i Vicenç Rosselló, i al sociolingüista Isidor Marí. En aquestes, es tracta sobre tot el tema del conflicte lingüístic.
A continuació, la tercera part del llibre parla sobre el nacionalisme espanyol, accentuat pel fet que no existeix una dreta moderna i liberal. En aquest bloc tornem a analitzar el tema de la intolerància dels castellanoparlants, amb exemples quotidians que s’han donat a conèixer a través de les xarxes socials. A més, durant la crisi sanitària de la covid va quedar patent que l’estat espanyol està sent governat per partits autoritaris que només tenien interès en no deixar caure Madrid, però que no es preocuparen pel benestar econòmic i personal dels ciutadans de la resta dels racons de l’estat.
L’única entrevista que s’inclou en aquesta part és la del catedràtic de Lingüística Juan Carlos Moreno, una entrevista molt interessant en què desmunta molts tòpics i falsedats que s’han propagat per determinats lingüistes per afavorir el monolingüisme espanyol en detriment del plurilingüisme.
Per últim, arribem a la quarta part del llibre, centrada en la cultura de Mallorca, on s’evoquen personalitats que han sigut importants per al desenvolupament cultural illenc, com ara Cortázar o el Pare Massot. També s’hi comenten altres aspectes culturals que poden ser desconeguts pels ciutadans no mallorquins, com el racisme antixueta a ses Illes.
Es tanca el llibre amb entrevistes a grans personalitats literàries de la Generació dels 70, com Llorenç Capellà, Guillem Frontera, Maria Antònia Oliver o Antònia Vicenç. També s’inclouen les entrevistes a artistes com Miquel Alenyà, Cesc Mulet o Cristina Ros, els quals informen sobre la situació dels museus i de la producció audiovisual a les Balears.
Aleshores, podríem dir que un dels eixos vertebradors de l’obra és el tema del turisme i de les polítiques que protegeixen la llengua i la cultura. Una comparació molt il·lustrativa és la que assenyala que la relació entre Mallorca i el turisme és «com la que tenen els ionquis i la droga» (p. 179): tot i que existeixen models de turismes respectuós amb l’entorn, les Balears any rere any es van convertint en un escenari orgiàstic i apocalíptic, especialment després de la pandèmia, moments en els quals els turistes estrangers tenien més drets que els propis mallorquins.
En poques paraules, aquesta lectura és molt beneficiosa per conèixer millor la situació cultural, política, ambiental, artística… de les illes Balears. La seua lectura és àgil i fortament divulgativa, de tal manera que és recomanable no solament per a les persones que tenen interès per ésser coneixedores d’aquests temes, sinó també per a aquells que senten curiositat per comprendre millor la idiosincràsia illenca. Potser el perfil de lector amb qui primer pensaríem serien aquells mallorquins que volen informar-se sobre la situació cultural a casa seua, tot i això, és una lectura extrapolable a la resta de territoris dels Països Catalans, atès que moltes de les situacions que es plantegen són paral·leles a la resta de regions, i moltes de les preocupacions i esperances que hi mostra l’autor poden ésser fàcilment compartides.