Autoria: Roberto Sanz Requena
Títol: Pinzellades d’un any gris
Editorial: Edicions del Bullent, Picanya, 2021
Pàgines: 123

Si a una novel·la dirigida a un públic juvenil li hem de demanar amenitat i una claredat allunyada d’embafoses floritures, hem de reconèixer que Roberto Sanz Requena aconsegueix amb gran habilitat aquest objectiu.

Pinzellades d’un any gris és el diari de Manel, un adolescent que ens va mostrant, dia a dia, les diferents vicissituds de la seua vida al voltant de l’institut on estudia tercer d’eso i de la seua família, que viu a la ciutat de València. Fins ací tot normal; tot això hom ho podria encabir en la normalitat diària de qualsevol jornada dels joves de l’actualitat. Però Manel és un xicot una mica especial donada la seua afició al dibuix. Amb tota seguretat estem davant dels inicis d’un possible artista del futur, cosa que el fa esdevenir en un ésser una mica singular i, com a artista que és, sensible i delicat; cosa, val a dir, que el converteix en objectiu propici i víctima d’alguns dels seus companys. Algunes «delicadeses» són imperdonables per a certa classe de persones.

Ràpidament —el llibre es llegeix amb una alenada donada la seua prosa àgil—, anirem presenciant les diferents vivències típiques de qualsevol estudiant jove. Relacions amb alguns professors, dificultats amb algunes assignatures (maleïdes matemàtiques!), primers i difícils amors… Tot açò podríem qualificar-ho com que entra dins de la «normalitat» juvenil, però un succés inesperat afectarà la seua família i a partir d’ací, les coses mamprendran un altre fil. Cosa, altrament, que en fa encara més atractiva la lectura.

He dit «un succés inesperat», tot i que la novel·la, com per a avisar-nos, ja comença així:

«Hui han fet fora de la feina el pare. Ens ho ha dit mentre estàvem sopant. Jo ja havia notat alguna cosa estranya, perquè quan he tornat de classe he vist que estava al seu despatx parlant per telèfon amb algú».

Aquest fet condiciona en certa manera tota la trama de la novel·la, fins al punt que, a partir de cert descobriment que, lògicament, no desvelarem ací, aquesta història adquireix tints quasi dramàtics, o si més no, més que preocupants.

Cal destacar-hi també l’encertada visió psicològica de tots els personatges, començant pels principals com són, a part del protagonista Manel, el pare, la mare o la germana, Clara, i acabant pels més secundaris com la professora de dibuix, Núria, la companya d’institut, Marta, l’oncle de Manel o la seua àvia. Tots ben definits amb breus pinzellades.

La novel·la consta de cinquanta-tres capítols que es desenvolupen en dos-cents cinquanta-cinc dies.

Una novel·la, com ja s’ha dit, amena, de lectura fàcil, però no exempta d’una certa visió crítica de la societat actual i un aprofundiment psicològic en els personatges; tot, com també s’ha dit, amb breus pinzellades narratives.

Roberto Sanz Requena naix i creix a Aielo de Malferit (1981), on va descobrir des de ben menut que una biblioteca pública és un tresor amb un valor incalculable. Ara fa anys que viu a Picanya, on han nascut els seus fills i on, tot siga dit, és fàcil arrelar. Doctor en enginyeria, investigador i docent, ha publicat nombrosos articles científics en revistes especialitzades. Alhora, amb paciència i il·lusió sempre que pot trau del calaix algun esborrany de novel·la per continuar donant-li forma i, amb una mica de sort, acabar-la. Pinzellades d’un any gris és la primera novel·la que publica i esperem que no siga la darrera.