No tots els poetes que gaudeixen del favor popular susciten també el fervor acadèmic, però entre ells s’hi troba sense cap mena de dubte Miquel Martí i Pol (1929-2003). Somiar el demà, el llibre que Hèctor Serra Cubilles publicà l’any passat pels volts del norantè aniversari del naixement del poeta, n’és una bona mostra.
Tot combinant el rigor de la documentació i l’entusiasme de l’homenatge, Serra Cubilles hi traça una semblança biogràfica en què el perfil humà es va filant amb la trajectòria cívica i literària fins a compondre un mosaic acabat del poeta de Roda de Ter, del seu univers estètic i de la seva circumstància històrica i social.
Les dificultats d’una família humil, les dures condicions de vida de la postguerra i l’educació religiosa en marquen la infància i adolescència, que pren un rumb determinant quan als catorze anys es veu obligat a deixar l’escola per a entrar a treballar a una fàbrica tèxtil. Hi romangué durant gairebé trenta anys com a oficinista, una experiència que incidí de manera fonamental en la futura orientació de l’obra del poeta, que obtingué el primer reconeixement l’any 1953, quan li va ser atorgat el prestigiós Premi Óssa Menor (l’actual Carles Riba) pel llibre Paraules al vent. Arran de la projecció pública que en rebé, la poesia de Martí i Pol, com detalladament exemplifica Hèctor Serra, deixà enrere el personalisme religiós i existencial, i enfilà el camí del compromís cívic i el testimoni social. Aquest pas del jo al nosaltres, de la confessió individual a la invocació col·lectiva, tingué la més genuïna expressió en títols tan significatius com El poble (1966) i La fàbrica (1972).
Tot seguit, i acudint, com és norma en tot el llibre, al document periodístic o a la pertinent referència literària, Hèctor Serra ens il·lustra les claus i variades facetes que formen la personalitat de Martí i Pol: la formació autodidacta al marge de les vies acadèmiques i el seu amor pel poble natal, que n’expliquen la característica senzillesa estilística; la concepció de la poesia com a do que cal compartir, que en fa, de la seva, «una poesia conseqüent, que traspua sinceritat i autenticitat per tots els seus porus» (pàg. 43); els avatars editorials pels quals va discórrer la seva producció, molt escassament difosa fins que no va ser inclosa al catàleg de Llibres del Mall ja ben entrada la dècada dels setanta, fet que n’explicaria l’absència a la coneguda antologia Poesia catalana del segle xx de Castellet; les incursions en el terreny de la música com a cantautor; o, finalment, la dimensió com a activista cultural i l’explícit compromís polític, que culminà amb l’afiliació al PSUC el 1968.
Però la vida de Martí i Pol es va veure alterada bruscament quan el 1970 li van diagnosticar esclerosi múltiple. Aquesta «malaltia de les mil cares», com la denomina Hèctor Serra, en va interrompre la projecció pública, i va influir així mateix en la seva poesia, replegada de nou cap a la introspecció intimista. L’escriptura, tanmateix, el rescatà del pessimisme inicial i l’ajudà a mantenir la lucidesa del pensament i les ganes de viure; de fet, Martí i Pol no trigà a reprendre el camí del compromís social i polític. Així fins que, amb la vellesa i un no dissimulat desencís, li arribà un altre cop l’hora del record i la reflexió existencial.
Escrit en una prosa amena i suggestiva que contagia al lector la simpatia i admiració que l’autor sent pel poeta, el llibre d’Hèctor Serra —que es completa amb una selecció de les creacions pictòriques en què l’artista alcoià Antoni Miró va plasmar la seva lectura de Suite de Parlavà, un útil annex bibliogràfic i nombroses fotografies— assoleix amb escreix, malgrat la seva relativa brevetat, el propòsit amb què es va escriure: oferir una visió cabal i completa de Miquel Martí i Pol, sens dubte una de les veus poètiques més importants de la literatura catalana contemporània.