Jaume Corbera
La llibreria Quart Creixent va obrir el 12 de febrer de 1982, per la iniciativa d’Antoni Artigues Bonet, Jaume Corbera Pou –professors– i Maria Pons Adrover –titulada en Magisteri i llibretera–. Volien que Quart Creixent fos una llibreria de venda exclusiva de llibres, i també de la música disponible, en català, a semblança de la llibreria Públia, de Barcelona. Quart Creixent va ocupar el local dins el qual el pare d’Antoni, també Antoni Artigues, apotecari, havia regentat la farmàcia fins que es va retirar. Des del primer moment, hi té una importància especial la secció infantil i juvenil, perquè els socis veien molt clar que facilitar la lectura en català als infants era essencial si realment es pretenia que la normalització del català fos possible. La llibreria es va inaugurar amb la presentació del llibre Sextines de Joan Brossa (amb el qual celebrà també els primers dotze anys), i des de llavors fins ara hi han passat moltes de figures importants de la cultura catalana. Des dels inicis ha tingut el suport del món intel·lectual mallorquí, però sobretot l’ajuda va ser important de dues personalitats del món del llibre i de la cultura: Jaume Adrover Noguera, activista cultural de primer ordre i responsable a Mallorca els anys vuitanta i noranta de les distribucions d’Enllaç; i Francesc Moll Marquès, gerent de l’Editorial Moll. Gràcies al seu suport la llibreria va aconseguir subsistir les primeres dècades, quan encara el llibre en català no estava prou arrelat a la societat mallorquina. El 1984, Maria Pons deixà Quart Creixent per dedicar-se a la docència, però hi entraren com a socis nous Arnau Amer i M. Dolors Fernández, primer, i Miquel Serra i Jerònia Oliver, després. El 2017 Arnau Amer va traspassar, i el 2018 això mateix li va esdevenir a Antoni Artigues, de manera que ara són els socis restants els qui la sustenten, amb la gestió imprescindible de la gerenta, Miquela Serra, des de fa una vintena llarga d’anys, i la feina de la venedora Marta Llompart. El 2006 rebé el premi 31 de Desembre, Francesc de B. Moll, de l’Obra Cultural Balear, i el 2019 va ser reconeguda amb una Menció Especial del III Premi Llengua Nacional.