Era setembre de l’any 80 quan la llibreria Espirafocs d’Inca va obrir les seves portes. A poc a poc i gràcies a la seva precursora, Paula Valriu, va anar esdevenint un espai cultural indispensable a la comarca del Raiguer de Mallorca. Es va convertir en la nostra llibreria de referència. Jo, l’any 1980, tenia cinc anys, així que puc dir que Espirafocs era la meva llibreria, on comprava els meus primers llibres, on adquiria els llibres de text quan cursava batxiller al Berenguer, on trobava les guies de viatge per a les meves primeres sortides de l’illa,… I allà sempre hi havia na Paula i na Pepa que sempre t’atenien esplèndidament, feien recomanacions, comanaven el que els demanaves…
Sempre que entrava a la llibreria em venia un pensament al cap: quina meravella de feina, la de llibretera, estar tot el dia envoltada de llibres, conèixer de primera mà les novetats, poder fer recomanacions als clients… Per jo allò esdevenia un somni llunyà, doncs els meus estudis i posterior feina estaven molt allunyats del món literari.
Però la vida fa moltes voltes i la meva no n’és una excepció. Així que arriba setembre de 2018 i el meu somni es fa realitat: em puc convertir en llibretera de la meva llibreria de referència, Espirafocs.
D’això ja fa quasi quatre anys, una època que ha tengut de tot, aprenentatge diari, pors, descobriment, passió, una pandèmia, una crisi,… de tot, i encara crec que qued curta. Arran d’aquesta experiència ara puc dir que tenia idealitzada la feina de llibretera, una feina molt gratificant, però alhora molt més complicada i exigent del que em pensava sobretot pel que fa a un mercat literari que, segons el meu punt de vista, està bastant desbocat i necessitaria un canvi estructural pel que fa al nivell de publicació, ja que crec que és inassumible. Sobretot si xerram d’una petita llibreria, com la meva, on només hi soc jo al capdavant. No pot ser que les distribuïdores cada setmana et vulguin enviar centenars de llibres nous, amb tot el que suposa d’estrès de saber fer tria, del problema que entri un client a cercar la novetat i tu no la tenguis, i li dius que es pot comanar i en dos dies el tendràs, però no el satisfà, tothom vol immediatesa, ho vull i ho vull ara, un altre gran problema. Però això seria tema per un altre article.
L’altra cara del fet de ser llibretera i, per jo, la part més satisfactòria, és la gent i l’organització d’activitats.
Una de les primeres coses que vaig fer quan vaig arribar va ser posar en marxa un club de lectura, i, la veritat és que ha tengut molt èxit, i ha esdevingut un gran grup de trobada a la llibreria. A més d’això, l’organització de presentacions de llibres de diferents autors i autores també és molt gratificant i la clientela n’està molt contenta i m’ho agraeix molt.
A més d’això, també em sent molt orgullosa de la secció infantil i juvenil que tenim a la llibreria, que pens que és la zona que la distingeix i la fa més especial. Procur fer una selecció molt acurada de llibres, sobretot m’encanten els àlbums il·lustrats. I també procuram organizar activitats per als més petits i petites de la casa, contacontes, tallers…
I a partir d’aquí anirem continuant el viatge de la vida de llibretera que esper que em seguesqui sorprenent i omplint com fins ara.