Hi ha un pis 200, uns homes solitaris compartint menjador i una dona estrafolària que arribarà i els canviarà la vida. Hi ha un home roca i una dona que s’enamora perdudament d’ell. Hi ha una estudiant de medicina que tracta amb la mort. Hi ha un escultor que parla amb les escultures que ha creat i que cau en la seua teranyina. Hi ha una autora quasi desconeguda de la qual sabem que va començar a escriure, però que no sabem res dels seus últims dies i del seu silenci. I hi ha una obra recuperada per Males Herbes que ens acosta a una pionera de la ciència-ficció en la nostra literatura.
El petit llibre, tan sols té 123 pàgines —la gran majoria pertanyen a un estudi sobre l’obra i la vida de l’autora—, ens porta set relats curts on la ciència-ficció es barreja i pren forma amb unes històries que transcorren entre el surrealisme, l’absurd i la ironia. Els relats que va bastir Elvira Augusta Lewi (1909-1970) són d’una modernitat inqüestionable per al seu moment. I han calgut més de seixanta anys perquè tornem a llegir-los. Gràcies a la recuperació de Males Herbes i de la investigadora Neus Real Mercadal.
Si són atractius els relats, també ho és l’epíleg/estudi de Mercadal. El llibre ens permet descobrir una autora desconeguda actualment, però molt influent en el primer tombant del segle XX. Pionera de les lletres catalanes al costat de Mercè Rodoreda, Maria Teresa Vernet o Anna Murià, l’obra seua va estar especialment lligada al Lyceum Club, un espai cultural per a dones fundat l’any 1931 per la també escriptora Aurora Bertrana i a l’efervescència cultural dels anys vint i trenta. L’obra de Lewi va ser publicada abans de fer la trentena i naix amb una clara vocació literària i artística, com desprenen els seus articles i ressenyes literàries en diferents mitjans de l’època com ara La Nau o Revista de Catalunya.
Si bé és cert que l’obra desprèn modernitat per al seu moment (1936), hui dia ens trobem amb uns relats de vegades un xic pretensiosos i feixucs i d’altres una mica previsibles —sobretot el relat «Quan la mort s’enamora»—. Una de les virtuts (que sí que se’ns mostra plenament actual, com passa amb els bons clàssics) és com l’autora intenta trencar els rols de gènere en tots els relats, especialment els protagonitzats per les dones.
La tasca de l’editorial Males Herbes en la recuperació de clàssics de la ciència-ficció propis és molt més que un motiu de celebració. Aquest llibre se suma a la recuperació d’autors com Jordi Sarsanedas o Ramón Vinyes. Una feina que s’amplia encertadament publicant també una pionera com Lewi. La tasca de situar-nos en la vida i l’obra de l’autora a través de l’estudi de Mercadal fa que siga una lectura obligada per tots aquells que busquem genealogies pròpies en català. No sabem per què Lewi va deixar d’escriure, tampoc sabem si en un context més favorable aquesta obra que naixia en plena Guerra Civil haguera pogut arribar a consolidar-se. El que sabem és que tenim encara moltes habitants per descobrir i que paga la pena començar per ella i per aquest Els habitants del pis 200.