En un moment com l’actual en què el pensament lliure és un espai amenaçat per molts i amenaçador per a molts altres, sorprén trobar-se amb llibres com aquest, amb plantejament de partida, ideològics i de contingut, tremendament reveladors i reivindicatius. Quan l’anestèsia del pensament ha estat generalitzada i ha envaït totes les formes possibles del desig per qüestionar el món, el missatge que preval en les pàgines d’aquest llibre és precisament que l’única eina existent per sobreviure críticament a la realitat que ens envolta és l’ensenyament.
A través d’un fil d’arguments teòrics ben armats, experiències pràctiques i veus d’autoritat bell hooks (1952-2021) condueix el lector a un espai de reflexió exigit en el qual l’educació es revela com l’única garantia de futur per a salvaguardar la pràctica de la llibertat. La utilització recurrent de preguntes, que obliguen el lector a una reflexió constant, serveixen a l’autora per a posar en qüestió les bases de l’aprenentatge i del nostre compromís amb ell. No és casual, per tant, que aquest tipus de metodologia se sostinga en una estructura per capítols breus on es dona explicació a les maneres d’aprendre i els referents continguts, enfocaments i els valors que han constituït el món de l’ensenyament al llarg del temps.
En el primer capítol, es reflexiona sobre la naturalesa del pensament crític i la nostra relació amb l’activitat de reflexionar activament al llarg de la vida i a través dels espais, acadèmics i personals, que transitem. En el segon, es pensa al voltant del valor de la democràcia i els drets civils en el sistema educatiu. L’autora realitza un recorregut històric per les diferents fites que han perseguit la lluita de l’educació democràtica, des de la seua experiència i la seva visió com a activista i intel·lectual afroamericana. En el tercer es defineix el concepte de pedagogia compromesa com una pràctica educativa activa i integradora, que resulta essencial per a aconseguir un aprenentatge òptim, conscient, contributiu i emocional. En el quart, es presenta l’activisme feminista i els moviments pels drets civils com a lluites fonamentals per a enderrocar les ideologies de dominació racistes, sexistes i de classe que impossibiliten l’aprenentatge descolonitzat, just i democràtic fonament de l’educació com a pràctica de llibertat.
En el cinquè es defineix la idea de l’aula com a espai d’integritat, en la qual el compromís amb els valors, les creences i la conducta han de triomfar sobre les relacions de dominació històriques que han definit programes i línies d’estudi excloents i exclusives. En el sisè, l’autora destapa el lloc des del qual com a docent projecta el propòsit de l’ensenyament, defensant que la voluntat d’educar en la llibertat és una garantia de mantenir la vocació i els principis com a ensenyants. En el setè, escrit amb Ron Scapp, planteja els beneficis de treballar en col·laboració i defensar el diàleg en l’ensenyament com una manera de comunicar conjuntament els valors que volem transmetre. En el vuitè valora els aspectes positius de l’aprenentatge basat en la conversa i el diàleg actiu. En el novè, desè i onzè l’autora presenta la metodologia del relat, a través de l’exposició d’històries, personals o de ficció, com a via per a generar un clima de cooperació a les aules, mitjançant la imaginació i el potencial creatiu. A partir del capítol dotze i fins al quinze presenta diferents formes d’estar a l’aula i de comunicar els coneixements mitjançant l’humor, les emocions, el diàleg compartit o la transmissió magistral de conceptes i idees.
El capítol quinze, setze i disset exposen l’avanç en l’ensenyament a partir de la inclusió de la perspectiva feminista, que va guanyant terreny a la concepció sexista i subordinant que prevalia a les aules. Es posa de manifest l’impacte del pensament feminista en el currículum i en la transmissió de sabers i el seu benefici per a garantir una formació integral, respectuosa i justa. A partir del capítol divuit i fins al vint-i-dos es descriuen els diferents tipus de professor i de formes d’ensenyament, així com la importància del clima que es genera a les aules com a aspecte fonamental per a garantir l’aprenentatge i el respecte cap a qui ensenya. Del capítol vint-i-dos al vint-i-set es detallen les maneres de relacionar-se amb els continguts conceptuals i emocionals, a través de les lectures, les idees i les sensacions com a primer pas per a educar els alumnes i ensenyar-los a nodrir hàbits intel·lectuals, afectius i crítics i integrar-los com a part de la vida. Els capítols vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta són un crit a l’esperança i a la construcció d’un futur millor, des dels assoliments i triomfs de la lluita feminista que, com a dona negra, l’autora defensa i reconeix com a graons fonamentals en el progrés cap a una situació millor i més respectuosa cap a tots i totes. Finalment, els dos últims capítols conclouen amb la defensa de l’experiència pràctica com a element transformador que permet aprendre de les circumstàncies per tal d’ensenyar després.
En definitiva, aquesta obra del bell hooks no sols serveix per a repensar el lloc que ocupa l’educació en la realitat actual, sinó que suposa una revitalització dels estudis entorn del pensament crític com a eina de transformació política i social i com a garantia de llibertat.