«Ja vindrà la repartidora, i els rics d’avui seran els pobres de demà», es deia antigament per parlar d’un canvi revolucionari que proporcionara un repartiment de la riquesa. D’ací ve el nom de la llibreria associativa de Benimaclet que, des de l’any 2014, treballa des del pensament crític i el món del llibre per la transformació social. A banda de la llibreria, que és el projecte principal, compta amb un espai de pensament que comparteix amb diversos col·lectius i s’anomena Sabers Comuns i un segell editorial: Caliu. Així l’activitat del projecte es basa en apropar contingut crític a la gent en format de llibre o formació a través del catàleg de la llibreria, els vora cent actes que organitzem, les publicacions de l’editorial i els cursos de formació.
Una sociòloga, una restauradora d’art i un filòleg són les persones que hi treballen, de manera cooperativa, sempre tractant de posar les cures en el centre i amb la voluntat de construir per al barri i des del barri, en contacte amb els moviments socials i els col·lectius que hi fan feina. Ho fan lligades també a altres entitats de l’economia social i solidària i a l’ecosistema crític del llibre. Però La Repartidora és més que una llibreria a l’ús i el seu equip de treball. Compta amb una comunitat de més de dues-centes cinquanta sòcies col·laboradores que sostenen econòmicament el projecte, el compromís de les quals serveix també per a promoure accions o tractar-ne decisions estratègiques.
Per a La Repartidora els llibres no són el centre, sinó tot allò que es genera a l’espai. El llibre és un dispositiu per a pensar juntes la transformació social, és l’excusa per a trobar-nos, per a assajar joves maneres de relacionar-nos, per a fer treballs comunitaris, per a gaudir i per a comunalitzar recursos. En aquest sentit a l’espai, que comparteixen amb altres col·lectius com la Directa, XEAS, Per l’Horta, Justícia Alimentària, L’Argila i Mundubat, es fan més de cent actes a l’any relacionats la majoria amb el món del llibre. Però, a més, s’acullen assemblees i trobades de col·lectius del barri i de la ciutat. La potencialitat comunitària del projecte ha permés a La Repartidora poder canviar-se a l’actual espai gràcies a la col·laboració del teixit associatiu valencià, que va aportar més de 32.000 euros amb els quals es va pagar la meitat de la reforma.
Podem dir que saber-se en comú ha sigut el principal èxit del projecte, sobretot perquè en una ciutat com València haguera estat impossible fer-ho d’una altra manera: les diferents xarxes nodreixen el projecte, alhora que ja aquestes xarxes es nodreixen de La Repartidora. És això que les feministes anomenen interdependència, saber que som vulnerables i ens necessitem. Tan simple i tan bonic. Tant, que el 2024 el projecte farà deu anys i ja estan pensat de fer una festa ben grossa. Per celebrar la comunitat, per celebrar la vida!