Amb motiu de l’efemèride del centenari del naixement de Joan Fuster i la declaració institucional valenciana —i també catalana‒— de l’any 2022 com a any Fuster, són moltes les publicacions que s’han fet per mantenir viva l’obra literària d’un dels nostres millors escriptors contemporanis. Han aparegut estudis sobre la vida de l’assagista de Sueca i sobre la pervivència del seu llegat literari. També s’han reeditat alguns dels seus llibres més significatius i unes quantes seleccions dels articles que publicà al llarg de la seua vida. En definitiva, se l’ha reivindicat com el gran assagista que va ser i continua sent. Però, per sort, també s’ha publicat la seua obra literària menys coneguda: la poètica. La Institució Alfons el Magnànim, amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha tingut l’encert d’oferir-nos en un sol volum tota la poesia escrita i publicada per Joan Fuster: Poesia completa 1945-1987.
Com molt bé diu Salvador Ortells, autor del pròleg, l’objectiu de la publicació ha sigut «rescatar de l’oblit una de les parcel·les més negligides de la seua vasta producció literària, un oblit degut en bona part al mateix Fuster». Perquè Fuster, a més d’assagista, va ser també un bon poeta, encara que, en un moment determinat de la seua trajectòria literària, deixà de publicar poesia per raons d’eficàcia: per una necessitat urgent d’ampliar el nombre de lectors amb la prosa, donada la situació de marginalitat i de falta de projecció pública de la nostra llengua en els anys de la dictadura franquista. També, evidentment, per aconseguir una professionalitat com a escriptor que li permetera dedicar-se a temps complet a l’ofici d’escriure.
No obstant aquesta actitud de Fuster, que el feia contemplar la seua poesia amb ironia i modèstia com una iniciació literària de joventut, es feia necessària ja una reivindicació de la seua qualitat poètica. De fet, Fuster no deixà mai de valorar la seua poesia amb afecte i, per això, reedità Escrit per al silenci l’any 1978, any en què es publicà també Set llibres de versos, un primer intent per donar a conéixer la seua obra poètica que incloïa els llibres publicats i també un parell d’obres inèdites, Ofici de difunt i Poemes per fer, que canviaven notablement la percepció de la seua poesia coneguda fins aleshores. També cal destacar que la poesia de Fuster continuava sent accessible als lectors actuals gràcies a la seua inclusió dins del primer volum de la nova edició de l’obra completa de Fuster publicada l’any 2002 per Edicions 62, a cura de Antoni Furió i Josep Palàcios. Però, sens dubte, l’edició conjunta de la poesia amb els aforismes i els diaris assagístics, no en facilitava massa la difusió, per la grossor de l’obra i per la l’acollida sempre especialitzada i minoritària que tenen aquest tipus d’obres completes. Motiu pel qual la nova edició de la poesia de Joan Fuster era necessària, sobretot en el context de l’any Fuster.
Per això, l’encert de la nova publicació és evident, en primer lloc, per la bellesa i elegància del disseny i de la maquetació de la col·lecció de la Institució Alfons el Magnànim destinada a publicar les poesies completes dels nostres millors poetes. I, en segon lloc, per haver encarregat l’edició i el pròleg de l’obra a Salvador Ortells, sens dubte el millor coneixedor de la poesia de Joan Fuster com es pot comprovar amb la lectura del llibre Veure dins dels versos. La poesia de Joan Fuster, publicat l’any 2018 per la Universitat de València. Salvador Ortells ens ofereix un pròleg breu, però molt aclaridor i amb una encertada valoració de la poesia de Fuster. A més, actualitza significativament l’obra poètica de Fuster en relació amb la publicada en l’obra completa, perquè inclou poemes inicials de Fuster apareguts en la premsa valenciana de postguerra i no recollits en els llibres posteriors, com també poemes esparsos publicats en revistes i llibres col·lectius, sense oblidar-se dels poemes que va escriure directament en castellà.
Per tant, Poesia completa 1945-1987 ens ofereix la més completa de les produccions poètiques de Joan Fuster publicada fins ara, classificada seguint el criteri de Salvador Ortells, en dos cicles: el cicle líric, que conté les primeres obres publicades per Fuster, i el cicle antilíric, que inclou els últims llibres publicats en Set llibres de versos, destacant com a obra de transició Terra en la boca. Però, sobretot, aquesta edició ens proporciona el plaer de gaudir de la perfecció i de la bellesa de molts dels poemes de Fuster, un Fuster que escriu una poesia de caràcter simbolista coherent amb la que es fa en el seu temps i que evoluciona cap a una poesia més reflexiva i social, amb detalls surrealistes que, inicialment, deixà inèdita, motiu pel qual, sens dubte, no va ser seleccionat en l’antologia Poesia catalana del segle XX, de Castellet i de Molas. Però, des de la perspectiva actual, la lectura de la nova poesia completa de Fuster ens obliga a reivindicar-lo també com a poeta. És més, hem de dir que va ser un poeta destacat de la generació dels cinquanta que, en català, donà noms tant rellevants com Gabriel Ferrater, Josep Maria Llompart, Miquel Martí i Pol o Blai Bonet, a més dels valencians Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas o Maria Beneyto, entre altres. De fet, Fuster, també com a poeta, ens és imprescindible.