Marina Espasa
L’octubre de 2019, abans que tot comencés a passar, vaig anar a un dinar on havia de conèixer un empresari farmacèutic que tenia ganes d’obrir una llibreria al centre de Barcelona. Hi vaig anar amb moltes prevencions, convençuda que tot plegat acabaria en foc d’encenalls, però amb les antenes ben obertes, perquè feia uns quants mesos que m’havia quedat sense feina. No hi vaig anar sola: m’acompanyava Camila Enrich, antiga editora i scout literària de professió.
L’empresari, que era Sergi Ferrer-Salat i que tenia una amplíssima experiència i fe en el mecenatge cultural com a motor de canvi social, ens va explicar el que tenia al cap: volia una llibreria com les nord-americanes, on la gent s’estira per terra a llegir i on les prestatgeries de llibres semblen infinites, no un espai atapeït de taules on no pots aturar-te ni cinc minuts a llegir una contracoberta. Un lloc on el silenci fos la màxima divisa. Salvant el detall d’estirar-se per terra, que és una cosa que a Barcelona no es farà mai, el concepte de «llibreria per llegir» va quedar molt clar des del primer moment: s’havia de dissenyar un espai que convidés a la lectura i no només a la compra de llibres. Acostar-nos al concepte de biblioteca més que de botiga. De seguida vam començar a definir les activitats literàries: trobades amb autors, clubs de lectura, cicles formatius, celebracions d’efemèrides, lectures en veu alta, vermuts a la terrassa, sopars amb autors, etcètera. La llibreria estrictament dita va ser encarregada a l’Àurea Perelló, una altra professional de reconeguda trajectòria, que de seguida es va envoltar d’un equip de llibreteres que la va ajudar a planificar, encarregar i construir una llibreria de més de 40.000 referències en un local de sis-cents metres quadrats al carrer Diputació, 249: exactament el local del restaurant on havíem celebrat el primer dinar. Era propietat de Sergi Ferrer-Salat, que el tancava després d’una etapa llarga i fructífera durant la qual s’havia convertit en un referent mundial de la cultura del vi. Però la pandèmia de 2020 estava sent inexorable, i el nou projecte, que aleshores ja comptava amb un tercer programador, l’escriptor i periodista Kiko Amat, un equip de decoradors i dissenyadors, Quintana Partners i Talking Studio, una responsable de Comunicació, Sofía Machaín, i un de producció, Juan-Carlos Mora, s’estava fent realitat: taules, lleixes, catifes, sofàs, llums, sistemes de ventilació, de so, de seguretat… Comandes de llibres per oferir un ventall de títols catalans, espanyols i internacionals de primer nivell: clàssics, teatre, ciència-ficció, història, ciència, filosofia. Una llibreria d’humanitats i amb una variada oferta lingüística.
De sobte, ja era abril de 2021 i s’obrien les portes de Finestres, la llibreria per llegir. Encara mig emmascarats i amb quotes d’admissió i reserva obligatòria, els actes van començar a succeir-se a partir del mes de maig i ja no han parat: amb una mitjana d’uns quatre setmanals (a vegades fins i tot més), la llista d’escriptors, artistes, filòsofs, historiadors i altres animals mitològics que hi han passat comença a ser no llarga, sinó llarguíssima, i fa goig: Carlota Gurt, Marta Orriols, Víctor García Tur, Borja Bagunyà, Mariana Enríquez, Alejandro Zambra, Liv Strömqvist, Seth, Hisham Matar, Deborah Levy, María Negroni…
Però el projecte no s’acaba aquí, sinó que la llibreria (ara ja en són dues, perquè a l’abril del 22 va obrir, a l’altra banda del carrer Diputació, la Finestres d’Art&Còmic, amb una selecció acuradíssima de títols d’arquitectura, música, moda, disseny, il·lustració, monografies d’art i, evidentment, còmics) és només una peça dins d’un projecte molt més ampli i ambiciós: la creació d’un ecosistema cultural que protegeixi i estimuli els creadors, ja siguin de narrativa, assaig o còmic.
Així, vam idear un Premi Finestres de Narrativa, en català i en castellà, per atorgar 25.000 euros a la millor obra publicada l’any anterior: ja se n’han celebrat tres edicions, i els guanyadors han estat Albert Pijuan, Camila Sosa, Laura Fernández i Joan Todó, a més de Roser Cabré-Verdiell i Miguel-Ángel Oeste, en la darrera edició. Vam convocar també les Beques Finestres d’Assaig, 25.000 euros d’ajut directe a l’escriptor de no-ficció perquè pugui treballar durant un any amb tota la tranquil·litat del món en el projecte presentat: se’n van atorgar dues el primer any, a Sergi Tarín i Gabi Martínez, i quatre el segon: a Marina Pintor, Carolina Arabia, Bel Olid i Miquel Bonet. I, last but not least, s’ha instaurat el Premi Finestres de Còmic en Català, que atorga l’Editorial Finestres, encapçalada per Montserrat Terrones des de 2022. Una editorial que publica entre dotze i catorze títols anuals en català, traduccions de còmics internacionals de reconegut prestigi i que també vol ser un suport per als creadors de còmic locals: el Premi és de 25.000 euros i, a més, s’atorguen mencions al talent novell de 15.000 euros. El primer guanyador va ser el dibuixant Max, i la menció va anar per a la Marina Sáez. Els segons han estat David Pàmies i David Sánchez, i la menció, per a Adrià Turina. La xifra total de diners és enorme i, tot i això, aquesta no és l’última pedra del projecte, que té tota la intenció de continuar creixent.