Una muntanya, un bosc i una vampira. Aquest és el món que dibuixa la portada d’aquest llibre que avui tenim entre les mans. Guanyadora del V Premi Antoni Vidal Ferrando, dels Premis Vila de Santanyí (2022), El bosc de la vampira és l’última obra narrativa publicada per Joan Deusa, després del poemari Camelot o la poesia social (Bromera, 2020), guanyador del Premi Ibn Hafaja Ciutat d’Alzira 2019.
Joan Deusa ho té clar, però nosaltres, com si d’un nou paratge es tractara, ens trobem en les seues pàgines amb la màgia de la paradoxa, d’un canvi de paradigma, d’un nou joc en què la realitat i la ficció creen una simbiosi en la narrativa que fa possible la submersió del lector. L’autor ja descriu aquesta sensació en les pàgines d’El bosc de la vampira, ja que com ell afirma, «Els contes de bona qualitat ‒deien savis matxos com en Julio Cortázar– són els que guanyen per knockout, que deixen el lector fora de combat, mirant les estrelles» (p. 111).
L’obra narra així la història d’un poeta viatger que busca la cabana del filòsof austríac Ludwig Wittgenstein, perduda entre els fiords de Noruega. Però prompte, aquest jove anomenat Florvermella, acaba refugiant-se del fred noruec, gràcies a l’ajuda del seu amic Joan Deusa, a casa de la protagonista, una escriptora barcelonina que resideix a Noruega per poder dur a terme un nou poemari. Amb l’arribada del Florvermella a la seua vida, la protagonista comença a escriure de manera frenètica el seu llibre, que avançarà junt amb la relació afectiva i sexual que estableix amb aquell desconegut.
La metaliteratura juga un paper fonamental en l’obra, la qual es troba repleta de referències a autors com els anteriors mencionats Wittgenstein, Cortázar o altres com Lord Byron, Shelley o el valencià Ausiàs March. Però el que més crida l’atenció és trobar el nom de l’escriptor del llibre, Joan Deusa, al costat d’altres autors i autores del panorama valencià contemporani com Josep Lluís Roig o Àngels Gregori. I és que, la metaliteratura i l’autoreferencialitat en El bosc de la vampira va més enllà dels folis. La protagonista té un malson en el qual Florvermella només havia viatjat fins allà per furtar-li la idea del seu poemari, el qual publica sota una portada de color banc «amb un dibuix a la coberta tan estrany, com d’un planeta que només tenia dalt i baix, dalt tenia una muntanya erma i obscura amb una cova, i sota això un món ple de boscos i un castell enorme» (p. 104). Arran d’aquest somni, la protagonista fa fora de la seua vida el Florvermella i, potser, amb la seua última trobada es converteix en la protagonista de l’obra que ella escriu, de la del Florvermella i, per descomptat, de la del mateix Joan Deusa. Al final de El bosc de la vampira podem llegir les línies següents: «Tenia el meu llibre entre les mans. El bosc de la vampira. Era un llibre de color blanc amb un dibuix d’un arbre molt alt que sobresurt per damunt de les capçades dels altres arbres del bosc» (p. 122).
Deusa va guanyar el Premi Antoni Vidal Ferrando amb El bosc de la vampira, un llibre amb la portada blanca i un dibuix d’un planeta amb dalt i baix. La part de dalt mostra una muntanya amb una cova i, la de baix, un castell enorme rodejat de boscos. Aquest és el knockout que deixa el lector fora de combat, quan fullejant-ne les pàgines, pot llegir a tall d’informació sobre l’obra: «Aquest llibre es va presentar sota el pseudònim Florvermella».