La història de la dona no és la d’un col·lectiu minoritari, sinó la d’un col·lectiu minoritzat. Sens dubte, en les últimes dècades els estudis de gènere han contribuït a visibilitzar aquest fenomen, tot sacsejant la forma i el fons de les grans síntesis fins al punt que es pot parlar d’un nou paradigma, d’una revolució científica basada en la definitiva integració de la totalitat de l’espècie humana com a matèria primera de la filosofia de la història. No cal dir que encara s’ha de recórrer un llarg i procel·lós camí en aquest sentit, però els resultats ja són ben palesos, i ho són mercè a una plètora d’iniciatives de molt diversa índole, entre les quals podem citar projectes editorials executats impecablement com el de 15 dones valencianes. L’Editorial Afers (Catarroja-Barcelona-Palma) i Vicent Olmos al capdamunt tornen a demostrar-nos el seu savoir faire a l’hora de planificar un recull d’assaigs biogràfics femenins assentats en un parell de premisses ben fermes: representativitat de la mostra, pel que fa a triar dones des de la baixa edat mitjana a l’actualitat i de diferents estrats socials, i equilibri de continguts, pel que fa al seu torn a l’extensió de les aportacions (una mitjana de vint a trenta pàgines per entrada) i a la paritat de les autories.
Quinze (persones) investigadores –historiadores, periodistes, professores, doctorandes, etc.– es posen sota la batuta d’Antoni Furió per confegir un llibre escrit per i destinat a dones i homes i que no pretén erigir-se com una obra erudita però tampoc romandre en l’estantís àmbit de la literatura grisa, on marceixen freqüentment exploracions d’interès. Tampoc no es tracta d’una obra de divulgació ni d’un diccionari, organitzat cronològicament i on poder trobar certes fites biogràfiques. Com he dit adés, són assaigs sustentats per recerques pròpies o alienes, a propòsit o no d’aquesta edició, per documentació inèdita, d’arxiu, d’hemeroteca o per fonts orals, però amb un tenaç denominador comú: la voluntat d’assolir una exegesi entenedora.
No vull deixar de citar una a una les biografiades i les encarregades d’apropar-nos-les: Carrossa de Vilaragut (Juan Vicente García Marsilla), Maria de Castella (Lledó Ruiz Domingo), Isabel de Villena (Ferran Garcia-Oliver), Beatriu Guimerà (Antoni Furió), Germana de Foix (Vicent Josep Escartí), Jerònima Galés (Rosa M. Gregori Roig), Narcisa Torres (Laura Peris Bolta), Amàlia Fenollosa (Pau Viciano), Manuela Solís i Claras (Blanca Cerdá Aznar), Maria Cambrils (Rosa Solbes López), Empar Navarro Giner (Josepa Cortés), Olímpia Arocena (Guilem Chismol), Enriqueta Agut Armer (Maria Folch) i Alejandra Soler (Ana Aguado). Tothom hi participa amb una eficiència que va molt més enllà d’una mera afinitat, i amb un clar objectiu, crec, el de no poder concebre la completesa del registre històric valencià sense incorporar decididament al bagatge nacional una part de vegades intangible però imprescindible d’aquest, el que representa gairebé la meitat de la població en tots els temps.
Pel llibre transiten reines, virreines, nobles i membres de l’alta aristocràcia tornassolada, tant seglars com regulars. Altres ocupen extrems diametralment oposats en la jerarquia social, amb el biaix d’un cert compromís polític, en qualsevulla de les seues accepcions (teòriques socialistes, feministes, comunistes, antifeixistes, etc.) o d’una professió liberal (impressores, metgesses, mestres, professores universitàries, escriptores, etc.). Algunes han sigut objecte de tesis doctorals mentre que d’altres a penes se’n sap unes planes. Algunes són extraordinàries, poderoses i temudes però altres són més anodines i esquerpes. No obstant això, totes foren reprimides o redimides pel seu apostolat polític i cívic o simplement silenciades i bandejades per la societat patriarcal.
Al final de l’obra trobem una interessant guia bibliogràfica, breu però suficient, sobre cadascuna de les biografiades.