El Jurament és la primera novel·la publicada per l’editorial Bromera, de Sílvia Romero i Olea i també és la primera incursió en el gènere de la novel·la històrica d’aquesta autora barcelonina.
Activa des de 2003, Olea ha publicat més de tretze títols i ha conreat un grapat de premis literaris en gèneres tan diferents com la novel·la negra, la novel·la fantàstica i juvenil, la narrativa breu, la poesia o el teatre. No és sorprenent que aquesta vegada s’haja vist seduïda per un gènere tan suculent com el de la novel·la històrica, gènere que captiva també tants lectors i que sempre suposa un repte per a qui l’escriu.
Malgrat l’esforç que du l’escriptura d’aquesta mena de novel·les, per la ingent labor de documentació que comporta, Sílvia Romero supera el repte i aconsegueix introduir-nos en l’època a la qual retrocedeix —l’Holanda i l’Anglaterra del segle XVII— amb una precisió notable.
Les profundes desigualtats socials, l’aventura de ser dona i els seus grans riscos, els vaivens econòmics dels artistes subjectes a les lleis dels encàrrecs, les característiques especials de la societat burgesa de l’Holanda protestant, el Londres assotat per la pesta i posteriorment devastat pel seu famós incendi de 1666, arriben fins a nosaltres mitjançant sensacions olfactòries, tàctils i sobretot visuals, açò últim gràcies a la pintura de Rubens, que suposadament està amagada sota els traços de l’obra d’un pintor menor.
Perquè la vertadera protagonista d’El Jurament és Alfa i Omega una pintura holandesa sobre l’incendi de Londres, regal d’un professor d’Història de l’art a una antiga alumna. Sospitant des del primer instant, que l’obra en qüestió cobreix sense massa èxit, una possible obra de Rubens, la historiadora iniciarà una investigació a la qual arrossegarà la seua parella i el seu antic professor.
Però l’autèntica novel·la, com en el quadre protagonista, està amagada davall d’una altra menor. Sense restar-li importància a la funció que tenen en el desenvolupament d’El jurament, les peripècies del xicotet equip d’historiadors de l’art, Romero Olea aboca tot el seu geni en la part de la novel·la que es desenvolupa al segle XVII. Es nota que l’autora es troba molt a gust bussejant en el passat per la manera amb la qual treballa i fa ús de les fonts.
Seria injust, però, dir que la trama contemporània és gratuïta o que manca de valor. Tot al contrari, gràcies a aquesta, la novel·la cobra agilitat, i serveix per a mantenir l’interés, per a esperar el pròxim esdeveniment narrat del passat. No hem d’oblidar tampoc, la seua contribució al sentit del títol. I és que d’això tracta en realitat la novel·la, de juraments, de compromisos, alguns basats en errònies interpretacions de la lleialtat, i altres en grans sacrificis que comporten incommensurables mostres de solidaritat.
I com tots els esforços tenen la seua recompensa, la immensa labor de documentació i el seu bon fer narratiu van aconseguir que Sílvia Romero i Olea guanyara amb aquesta novel·la el premi de narrativa Blai Bellver, atorgat per l’Ajuntament de Xàtiva el 2017.
L’autora compagina l’escriptura amb una ingent tasca divulgativa: va ser presidenta de l’Associació de Relataires en Català, directora de la revista digital de literatura Lo Càntich, forma part de l’equip editor de la Revista de creació literària Inèdits. Col·labora en el programes radiofònics Tirant Llibres i Contes per Somniar i des de 2008 es dedica a la conducció i coordinació de clubs de lectura dins la Xarxa de Biblioteques.