Després de rebre el Premi Mercè Rodoreda l’any 2019 pel seu recull de contes El que pensen els altres, Queraltó experimenta un altre gènere narratiu, i per primer cop, fa el pas cap a la novel·la. Ara bé, encara que abandoni els protagonistes dels seus contes, no n’oblida les identitats; és a dir, continua creant personatges vulnerables que s’han d’enfrontar a alts i baixos per prendre decisions complicades que els marcaran per vida. En fi, la realitat d’una joventut: feines mal pagades, amors no correspostos i una maternitat no esperada en són els eixos principals. L’autora reflecteix en la protagonista un discurs tendre, però alhora fred, dels llaços que uneixen dona i maternitat. El relat s’inicia així: «Jo hauria volgut que les coses anessin d’una altra manera. Era una sensació que tenia sovint, perquè la vida se’m descontrolava i agafava camins que no havia pogut preveure». Malgrat el to d’innocència que ens acompanya durant gran part del relat, ens trobem de bell nou al davant d’una jove de vint anys, anomenada Lucía, amb una veu i unes mans capaces de dirigir i controlar la pròpia vida.
El relat s’endinsa en la vida metropolitana de la Lucía que, amb el seu inici optimista i esperançador de l’idíl·lic binomi poble-ciutat, ens acosta a una realitat molt recurrent per a gent de la seva edat. De cop, però, la narració ensopega i abandona els espais i les memòries típiques d’aquest nou món per capgirar-se i confrontar-se amb temes comuns de qualsevol persona adulta: l’amor, l’embaràs i la maternitat. Aquests tres elements mouen el fil conductor de la noia que primer s’enamora d’imatges i idees, com ara l’encís per la seva vida precària de ciutat i, després, cap a aquell home que li han ensenyat a esperar. És quan apareix la figura masculina que el relat abandona tot el passat i es desfà cap al present marcat per l’embaràs. Una experiència que la veu narradora retrata com aquell mal d’un cos que et trenca, i que l’agafa per sorpresa. A la ciutat, on abans feia sol i hi havia llargues passejades, ara no para de ploure i el primer amor s’ha fos. Així, el llibre es transforma en la història d’una maternitat fosca i bruta. A partir d’això, les mans de la Lucía, aquelles que l’han acompanyada en tots els moments, deixen de ser seves, li fan nosa i angúnia. La nova realitat de la jove queda suspesa, plena de contradiccions amb aquest «et diré R.» que va dirigit a Roi, el fill no esperat.
Així doncs, la novel·la escrita en forma de carta fa un repàs de les parts més fosques del que és esdevenir mare quan no ho vols ser. Malgrat que la Lucía vulgui creure’s tot allò que suposa que ha de ser la maternitat, els aspectes que es ressalten a la lectura són només les mancances: de recursos, d’un espai adequat, de la voluntat d’una tria. Al mateix temps, es destrueix un ideal d’amor romàntic i la idea d’unitat familiar: en Roi es cria entre la Lucía i la Talita. Les dues amigues, que comparteixen pis d’una sola habitació, es veuen capaces de tirar endavant la vida d’en Roi sense la necessitat d’altres punts de suports ni d’ajuda. Un replantejament de col·locacions en una realitat contemporània que toca a prop un model generacional. Aquest nou espai permet explorar contradiccions i esdevé crucial per entendre els dubtes sobre la maternitat. La Lucía viu encallada a l’estira-arronsa del pes que aguanta sobre la seva persona i del sentiment de culpa per no fer allò que s’espera d’una dona.
Amb Et diré R., Clara Queraltó ens deixa veure a través dels ulls d’una jove de vint anys què és tenir un cos a dintre, expulsar-lo i què fer-ne després. Malgrat l’amor que sent cap a en Roi, la Lucía ens fa repensar: què fer d’un fill no esperat. Està malament abandonar-lo? Què passa si no vols ser mare? La novel·la ens proposa una perspectiva del dolor i del mal tràngol que comporta abandonar un fill i tirar endavant. L’autora persisteix en l’interrogant infinit de què és la vida, però, sobretot es pregunta què és la vida en l’etapa de la joventut: aquell moment on abandones un món idíl·lic per endinsar-te en una realitat que et cau com una galleda d’aigua freda.