Parlar d’allò que parla
Gràcies que elles sí que ho van escriure
I tot era possible
Timothy Towell com a excusa
Russ o les raons d’un cànon masculí
Evaporació o solidificació
Assajos sobre el temps i sobre l’escriptura
Els mundos de Rafa Gomar
Tant si és per a ús privat com si té la funció de projectar una imatge pública de l’autor, tant si serveix de camp d’experimentació com si fa la funció de magatzem o de recordatori, el dietari ho accepta tot. Per això hi ha qui l’aprofita per a propinar als lectors la llista de la compra, mentre que altres fan assaig de molta volada, alguns resumeixen la seua autobiografia, molts practiquen el narcisisme i uns quants intenten convertir aquest marc polivalent en bona literatura tot barrejant les incomptables possibilitats que ofereix. Els tres dietaris que ha [...]
Passen els dies
En una entrevista publicada a la revista Micro un llunyà 2007, Rafa Gomar es declarava un narrador contumaç d’històries i cròniques. Qualsevol ocasió servia per relatar als companys la relació del dia, les activitats, algunes anècdotes... En la foscor de la solitud, escrivia poemes. Dotat d’un excel·lent poder d’observació, ha conreat diversos gèneres de l’arc literari: poesia, narrativa curta, novel·la, dietaris... de tots els quals volem centrar-nos en la narrativa curta. Al poema germinal quasi narratiu, I nosaltres, com la pols, dormíem dins d’un calaix, integrat en la seua primera publicació ‒mixturava poemes i relats breus‒ [...]