L’any 2018 sortí a la llum la Història mundial de Catalunya sota la direcció de l’historiador Borja de Riquer. La història de les terres catalanes de la prehistòria, 450.000 anys aC, ençà es compilava en un volum de vora mil pàgines. Ran de l’èxit assolit, 30.000 exemplars venuts, es cregué convenient continuar la sèrie amb biografies. A través de 120 figures catalanes sensu stricto, 96 homes i 24 dones, es repassen 2.000 anys d’història. Hi compten amb sis biografies d’època antiga: iberes, romanes i visigodes i tres de valencianes: Ausiàs Marc, Joanot Martorell i Isabel de Villena, incorporades pel lideratge llavors del regne de València, segons els editors. La inclusió de l’època antiga, quan Catalunya no hi existia, deu formar part del màrqueting editorial amb la intenció d’esbossar el passat històric de forma comprensiva.
El llibre es divideix en quatre etapes, cascuna de les quals compta amb una introducció contextual redactada pel coordinador de l’època. Dos terços de l’obra es dediquen a l’etapa contemporània, probablement per la proximitat en el temps. La redacció de les biografies s’ha encomanat a 112 especialistes en la història i la cultura i d’altres intel·lectuals rellevants. També hi participen alguns experts no tan coneguts. Les línies biogràfiques segueixen un mateix model: l’any de naixement, el nom del biografiat, un títol definitori, una sinopsi en cada entrada i una exigua bibliografia final. La selecció dels personatges, com honestament declara Riquer, ha sigut «arbitrària» i ha fugit del cànon, més o menys usat, de traçar els itineraris vitals més expandits. Els coordinadors són conscients de la mancança de representació de les dones, factor que, es lamenten, cal atribuir a «l’estat actual dels coneixements històrics».
La idea que sura sobre les 120 vides és la rellevància política, social o cultural que exerciren al seu temps. Es fa de notar la curosa selecció per a bastir una imatge diversa i de vegades heterodoxa de la complexitat de la societat catalana. S’hi ha fugit de les biografies mitificades, ocasionalment necessàries, però propenses al panegíric històric. Fora el cas de Guifré el Pilós, en una pulcra semblança de Josep M. Salrach, on es desgrana la llegenda de la realitat. O la d’Ausiàs Marc, escrita amb un rigor i estil envejables.
La tria s’ha confegit amb una gran part de figures diguem-ne imprescindibles. Ran d’aquestes línies vitals, hi ha les vivències sinuoses de les ribes, dels transgressors de l’ordre, o no tant. Son trajectòries complexes que s’aparten de la via comuna i s’endinsen per travesses més irregulars, genuí reflex del batec històric. Reis i reines, músics, monges feministes avant la lettre, pintors, escriptors/es, polítics, editors/es, historiadors… Alguns personatges no s’han inclòs perquè s’hi havien ressenyat anteriorment: Llull, Metge, Gaudí… Hi ha articles biogràfics excel·lents com el dedicat a Tàpies, de Pere Gimferrer, d’escriptura acerada, la d’Andreu Nin, de Pelai Pagès o la de Bernat Desclot, d’Stefano Cingolani. Sobta la inclusió d’alguns noms en la llista com el polític Juan Antonio Samaranch, potser per ser el principal conseguidor dels Jocs Olímpics de Barcelona, o el futbolista Kubala. Hi forneixen la llista personatges de molt de llustre en la vida catalana, autèntics tòtems nacionals: Joan Miró, Dalí, Carles Riba, Josep Benet, Josep Fontana, Montserrat Caballé… Tanca el volum la biografia de Montserrat Roig. La biografia de Gaziel és significativa perquè l’autora del text aporta una lletra a Rubió on el periodista aposta per un «separatisme platònic o mental» a causa de la decepció d’Espanya. Una idea que plana entre línies en algunes de les seues obres.
El món pretèrit no és només el drama particular d’un representant de l’elit cultural, social o política, sinó que s’engalza amb la trajectòria nacional i europea i des d’aquest criteri entenc que cal valorar positivament la publicació de les 120 vides catalanes que han fet història.