Totes les portes és la primera novel·la de Núria Garcia, que signa com a escriptora amb el pseudònim de Naskunur Garberga. Amb aquesta obra va guanyar el premi de novel·la que convoca cada any l’Ajuntament d’Alberic. Qui coneix Núria sap que té una capacitat innata d’improvisació. Només cal sentir-la en el programa de ràdio de la Pobla de Vallbona o fullejar la revista Espai Carraixet, de la qual és la directora. En aquesta capta a l’instant qualsevol esdeveniment cultural que té a veure amb l’Horta Nord. No deixa passar res per alt. Ha publicat narrativa curta i poesia, gèneres amb els quals ha obtingut guardons com ara el Premi Beatriu Civera de Narrativa Ajuntament de València i el premi de poesia de la Nucia.
Més enllà de la seua vida professional i cultural intensa, els seus estudis com a periodista i el seu talent han fet que, ja des de la primera pàgina, Naskunur mantinga el relat sempre en suspens. S’inicia el relat amb una transparència enganyosa, sembla obvi i fàcil allò que va contant la filla sobre la mare, els records de la infantesa, el pare, la relació de la família. La mare, Marisa, La Tururu, amb defectes, canvis d’ànim i inseguretat, no deixava de lluitar contra els traumes que arrossegava. Són situacions quotidianes que apropen a la realitat de qualsevol lector. Tot plegat condueix a la comprensió fins que el lector avança i allò que sembla senzill comença a allunyar-se de qualsevol realitat. Aquella família va obrint portes a secrets cada vegada més imprevisibles, que reclamen una lectura atenta i més lúcida que la lectura que aparentava d’entrada. És a partir d’aquest punt que la vida real d’aquests personatges comença a donar una altra visió. Lluïsa, la filla de Josep i Marisa, posa en primer pla la seua relació amb els pares. Recorda quan el pare li va donar una clau antiga, que segons ell era una clau màgica que obriria totes les portes que ella volguera obrir. Una metàfora que amaga una gran complexitat al relat i, al mateix temps, posa en relleu les circumstàncies que van donar pas al seu naixement, els seus dubtes i els canvis d’humor de la mare, el seu caràcter extravertit, que van marcar la seua relació amb els altres. Sense oblidar que Lluïsa no volia de cap manera identificar-se amb la mare, sense adonar-se que el seu caràcter introvertit la duia a aïllar-se en aquell penya-segat on se sentia ella mateixa. Hi ha en la lectura una reflexió moral sobre com juguem fàcilment sense saber tot allò que va envoltar la vida de les persones que formen part del nostre entorn. Lluïsa, la protagonista, recordava escenes de la mare fora de si, lluitant contra el seu propi patiment. Quan li parlava sobre el seu naixement, fugia per no explicar cap cosa. Així i tot, vivia moments en què la mare expressava la seua capacitat creativa contant-li contes i posant-se en el paper dels personatges. A mesura que avancem en la lectura, ens situa en les dificultats que van viure els pares. El pare, orfe des de jove, va haver de lluitar per sobreviure, la mare va ser criada per l’àvia, ja que la seua mare no podia fer-se’n càrrec per les addicions que tenia. És evident, que el passat va prenent forma, fa d’àncora per entendre la vida dels protagonistes. Els pares es coneixen a València i es van casar. Quan naix la filla decideixen tornar al Poble Nou de Benitatxell d’on és el pare. S’hi integraran fàcilment, ja que la família els va rebre amb els braços oberts. El retrobament amb el seu nebot Enric, amb el qual mantenia una forta amistat. L’inici d’una intensa relació amb Enric i Tona, els quals començaran a formar part de les vivències i de la criança dels fills, que tenen una edat semblant. Les dificultats que experimentava Marisa des del principi per adaptar-se a la filla i poder experimentar el sentiment de mare. Uns sentiments d’estima que Lluïsa desitjava rebre i només en percebia el rebuig. La relació en la infantesa de Lluïsa i Ramon, el qual considerava cosí i més tard va experimentar amb ell l’amor i les seues complicacions, causades per l’enveja i la maldat d’una companya de classe, en part engloba la novel·la en un temps on sa mare va anar evolucionat, trobant el seu espai, capaç de convertir-se en una dissenyadora de moda. Ella ja havia treballat de jove en la casa de costures de Nogueroles i, una vegada, quan Lluïsa anava al col·legi amb bicicleta, es va sentir alliberada i comença a reflexionar sobre allò que volia i allò que tenia. I va prendre la decisió de muntar una botiga de roba al costat de Tona.
Naskunur es mou en un imaginari present que arrossega el passat. Les circumstàncies del seu passat que han marcat, inevitablement, el seu present. Un passat que du alguns personatges fins i tot a qüestionar-se la seua vida i les seues decisions. NasKunur és una narradora que vol explicar els sentiments més íntims de cada personatge, però deixa constància que res és el que pareix, a mesura que els secrets més íntims van aflorant. Quan Marisa vivia a València amb la seua àvia, Anna era la seua millor amiga. Pel temps, Anna s’adona que sentia una atracció i una estima desmesurada per Marisa. Una vegada casada Marisa, continuen els tres una relació que superava els límits de l’amistat. S’estimaven i es comprenien. Marisa no tenia altre desig que ser mare. Una nit de copes Anna li va proposar tindre una relació lèsbica on participa Josep. Aquest fet els distancia i res va tornar a ser el mateix. Després de disset anys, unes circumstàncies traumàtiques duen Marisa i Josep a aconsellar la seua filla que se’n vaja del poble a viure a València a casa d’Anna, on entra a formar part de la seua vida. Això fa que el lector entre en una espècie de laberint, però no fa difícil la narració, cal aturar-se en les veus i cal parar-hi atenció. És una obra que es focalitza en el plaer de contar, però el bon lector ha d’anar-hi més enllà i buscar la clau que obri la porta per interrogar-se. Són molts els sentiments viscuts pels personatges, Ramon, en la separació dels pares i l’abandonament de Lluïsa; Josep, entregat per complet a la feina; els dubtes de Lluïsa, la malaltia de la mare, els secrets que van obrint-se per transformar les relacions, els silencis inexplicables, l’evolució que experimenten els personatges en la vida present… Això fa que trobem relacions humanes molt complicades i experiències viscudes angoixants, però les emocions que travessen els personatges no ens són alienes. Per aquest motiu, no deixeu d’obrir el llibre, de llegir-lo. És una història increïble que transita entre els anys vuitanta i l’època actual. I ens endinsa en la introspecció personal narrada amb un llenguatge clar i concís.