Les cendres a la piscina és la novel·la guanyadora del premi Proa 2023, escrita per Laura Gost (1993), una escriptora mallorquina que ha resultada premiada en altres ocasions, tant com a guionista de curtmetratges (Woody & Woody) com de teatre (La deliberació del escorpins).
Aquesta història no és una autobiografia, però té un objectiu personal. Coneixem Laura, el personatge; i així coneixem també Laura, l’autora, amb un paral·lelisme evident. L’escriptora crea un món de personatges ficticis amb la finalitat d’explorar una dinastia, per comprendre persones, famílies i un món canviant.
Conseqüentment, aquesta és una novel·la de personatges. Hi coneixem tres generacions familiars a partir de la figura del patriarca, Sebastià, que experimenta un viatge personal que el transporta dels orígens més humils a la vida acomodada dels rics gràcies a la inversió immobiliària turística. Aquest és un fenomen que marca la Mallorca contemporània i que, a més de canviar el paisatge, canvia les persones. Laura ens parla de com afecta aquesta nova vida als personatges i com, conseqüentment, canvien les dinàmiques interpersonals.
A la novel·la, els diversos capítols ens acosten la distinta mirada dels membres de la família. Cadascú viu els esdeveniments d’una manera diferent, extrau un significat dels canvis i té una opinió pròpia sobre el protagonista. Al voltant de Sebastià hi ha diverses dones que, lluny de tindre un paper subjugat a la figura d’aquest, tenen una presència i complexitat que destaquen a la novel·la. Els seus tres amors, Catalina, Mercedes i Leidi li proporcionen un tipus d’amor totalment diferent en funció del que Sebastià espera de la relació en el moment vital en què es troba. Catalina és la mare dels fills i encarna la necessitat d’arribar als estàndards del seu marit; Mercedes és més elegant, però ni els diners poden omplir-li el cor, i, finalment, Leidi és aquella treballadora de la llar que «me surt més barata que una infermera», representa la decadència absoluta d’un home que mor tot sol.
Tot seguit, hi ha un altre personatge femení que destaca, Laura, la neta de Sebastià. De la mateixa manera que Laura és un paral·lelisme de l’autora, Sebastià ho és també del seu avi. Laura és un eix essencial a la novel·la. Arriba com un resultat de l’evolució familiar de tres generacions que s’han anant distanciant. En el moment en què Sebastià mor, Laura fa molts anys que no parla amb ell. Però encara així, quelcom l’angoixa de la humiliant mort de l’avi. És aleshores que naix en ella un anhel d’entendre com han arribat al punt on es troben.
És per això que la novel·la comença i acaba amb la mort del patriarca, perquè és el motor que inicia la reconstrucció històrica. El lector s’endinsa en tot allò que passa enmig, l’alçada i les caigudes. La narració salta en el temps traçant imatges de les distintes etapes de la vida de Sebastià i dels que l’envolten. Tot amb la finalitat d’entendre, només d’entendre, per què som qui som, i per què la nostra família és com és. Com diu Bradbury: «escriure és recordar i és recordar allò que mereix ser escrit».