Una de les meues aficions habituals des de sempre en el mes d’agost és la lectura de novel·les policíaques. Bo, ara en el mes d’agost, és clar. En aquells vells estius en els quals les vacances es perllongaven al llarg de dos mesos encara llegia més. Però el que vull dir és que aquest gènere és un dels pocs la lectura dels quals considere totalment vinculada a l’oci. Els llig perquè sí, perquè m’entretenen, i en cap racó del meu cervell pense si em serà útil per a alguna classe o per a algun article.
L’estiu passat vaig gaudir del darrer lliurament de les aventures de la simpàtica i tafanera Erica Falck, el personatge de Camilla Läckbeg, ja feliçment casada amb el policia honrat Patrick Hedström, amb el qual té dos fills i una filla, i consolidada com a escriptora d’èxit. Com és regla del gènere, val la pena no ser massa amic seu o amiga seua perquè els crims s’acumulen en el seu entorn. A El niu del cucut (Amsterdam Llibres) un fotògraf, Rolf Stenklo, és assassinat pocs dies abans d’inaugurar una exposició mentre Erica es troba en una festa de noces d’or a la qual la víctima havia refusat anar, i uns dies més tard fins a tres membres més de la família de l’escriptor candidat al Premi Nobel Henning Bauer, l’homenatjat, i la seua esposa, Elisabeth, important editora, correran la mateixa sort. I no entraré en més detalls per a no fer espòiler.
Cal dir que el llibre té tot el que cal esperar d’una bona novel·la de crims: un bon ventall de personatges que podrien ser sospitosos, un grapat de secrets foscos que van emergint en el curs de la investigació i que mostren que les vides alegres i elegants que coneixem al principi eren no més que pura façana, i un desenllaç sorprenent i recaragolat després de jugar amb les expectatives del lector o lectora i situat en el límit mateix de la versemblança psicològica i factual.
Però a més, i com és habitual en la variant sueca del gènere, la novel·la té també alguns apunts socials interessants. D’una banda, és clar, la corrupció i la sordidesa de l’alta burgesia i del camp cultural i literari, que arriba a una interessant desmitificació de l’acadèmia que concedeix els Premis Nobel. Però a més, d’altra, els antecedents del crim li permeten fer una incursió en la vida d’una dona trans en l’Estocolm dels anys vuitanta. I, en el present de la ficció, la novel·la està plena de referències al procés de turistificació patit per l’antic poble de pescadors, Fjällbacka, el lloc de naixement de la mateixa Läckberg: «Amb divuit anys a Fjällbacka ja n’havia tingut prou —pensa un personatge uns minuts abans de trobar un cadàver—. Hiverns interminables amb només mil habitants, on tothom sabia tot de tothom i ningú podia destacar per sobre la resta. I, per acabar-ho d’adobar, turistes insuportables a l’estiu, que venien aquí i es pensaven que allò era casa seva i, per tant, es podien comportar com volguessin». O podem imaginar amb facilitat un paisatge que ens és familiar d’edificis buits i llums apagades: «Els edificis s’aixecaven a poca distància els uns dels altres i gaudien de bones vistes. Però la immensa majoria de cases buides i amb els llums apagats en aquella època de l’any. Les vistes al mar eren molt apreciades entre els propietaris de butxaques plenes que no es preocupaven ni tan sols de tindre un llumet encés». Tan lluny i amb un nom tan difícil de pronunciar per nosaltres i al mateix temps tan a prop pel que fa al procés històric patit i a la sensació d’alienitat dels seus habitants.
En resum, que és un goig tindre a l’abast en el meu mes d’agost, gràcies a l’editorial Amsterdam i gràcies també a l’eficaç traducció des del suec de Marc Delgado i Casanova, una excel·lent narració policial en la nostra llengua. Gaudir d’aquesta sensació d’oci pur a la qual feia referència al principi llegint en català és sense dubte un gran plaer i l’indici de pertànyer a una cultura normal. Encara que al remat també en aquest cas se m’impose la necessitat i l’obligació moral d’escriure un text, aquesta ressenya, per dir que ho he passat molt bé i per recomanar la lectura de Camilla Läckberg en català i acompanyar l’Erica Falck en alguna fase de la seua vida, amb la certesa que en qualsevol moment es produirà un crim, però també que gràcies a ella i a Patrick l’assassí (o assassina) no se’n sortirà