Moltes són les iniciatives que, amb la celebració de l’Any Fuster, tracten d’acostar l’obra i la figura de l’assagista a un públic més ampli que els seus lectors habituals, més enllà dels tòpics, siguen elogis o desqualificacions. I una de les millors aproximacions a un autor és la seua biografia. Inserir l’obra d’un escriptor en les seues circumstàncies vitals també pot ajudar a explicar-la i a valorar la seua significació. Més encara en un autor clarament compromès amb el seu país i les grans qüestions del seu temps. La biografia ens aproxima així al personatge, però serà encara més suggestiva si ens duu també a la persona. Contra el que puga semblar, tenim poques biografies de Joan Fuster, deixant a banda les anomenades biografies intel·lectuals que aborden l’origen i evolució de les idees de l’autor. Precisament a Francesc Pérez Moragón devem els primers esbossos biogràfics, apareguts amb un cert caràcter d’urgència arran dels homenatges que es produïren a la mort de l’assagista, i el llibre Joan Fuster, el contemporani capital (1994). Amb una voluntat de difusió social, el setmanari El Temps (1997) va publicar en fascicles les biografies paral·leles de Josep Pla i Joan Fuster. Una menció a banda mereix l’àlbum Fuster (1994), una exquisida edició en petit format, amb text i selecció d’imatges a càrrec d’Antoni Furió. Encara que amb plantejaments estètics i disseny molt diferent, aquest àlbum i el llibre ens ocupa tenen en comú la importància central que atorguen a les imatges, fotografies que no són una mera il·lustració sinó que, per la seua força evocadora, complementen els textos biogràfics.
Els autors de Joan Fuster i Sueca són, no cal dir-ho, grans coneixedors de la figura i l’obra de l’escriptor. Francesc Pérez Moragón, a les seues publicacions sobre Fuster, uneix la col·laboració en moltes empreses estimulades per l’assagista o dedicades a la seua memòria, una experiència que ja ha estat justament reconeguda amb la seua designació com a comissari de l’Any Fuster al País Valencià. Salvador Ortells, a més d’estudiós de l’obra fusteriana, especialment de la poètica, és el director de l’Espai Joan Fuster, centre de difusió del llegat documental i bibliogràfic de l’escriptor. A la solvència intel·lectual i el compromís dels autors, s’afegeix feliçment la qualitat i l’estil d’Edicions 96 per a oferir-nos una obra molt atractiva que, sens dubte, contribuirà eficaçment a acostar l’escriptor a un públic actual. I ho fa, com ja indica el títol, amb una perspectiva original, posant en relleu la vinculació de Fuster a Sueca, al seu poble. En aquest sentit, el llibre no sols ens presenta el personatge, l’home de lletres i l’activista cívic, sinó que, a través del seu vincle amb Sueca, ens desvela la seua dimensió més humana: des de la família als espais viscuts. Una aproximació més íntima que s’enriqueix amb les fotografies del seu arxiu, algunes inèdites en obres anteriors i que no deixaran de sorprendre els lectors.
El llibre comença amb una aproximació biogràfica, que aporta una perspectiva general de la vida i l’obra de l’assagista. La segona part se centra ja en la relació entre Fuster i Sueca, un lligam que sempre s’ha destacat però que en aquest cas es concreta en els carrers, l’ambient familiar, les amistats de joventut, i s’arrodoneix amb els reconeixements que l’escriptor va rebre de la seua localitat natal. En bona mesura, aquests homenatges eren una retribució a l’estima que l’assagista va mostrar sempre per Sueca —sense lloances artificioses, però—, una estima que pot rastrejar-se al llarg de la seua obra i que es pot admirar en el volum factici Elogi del meu poble (1997). La part següent presenta al públic l’Espai Joan Fuster i, finalment, a través de la proposta d’una ruta literària, els lectors poden esdevenir visitants de Sueca per endinsar-se en els «llocs de memòria» fusteriana. En definitiva, estem davant una obra que, quan passe la flamarada commemorativa, perdurarà com una invitació a conèixer el nostre contemporani capital arrelat al lloc des d’on va projectar la seua mirada al món.