Baules
Autoria: Marta Nadal
Títol: Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura
Editorial: Barcelona, Comanegra, 2021
Pàgines: 296

Baules és un terme amb ecos marçalians que remet a la genealogia femenina, a les mares simbòliques, un títol ben adient per encapçalar aquest llibre d’entrevistes en què s’encadenen vint-i-una veus d’escriptores, traductores, periodistes i investigadores vinculades a la cultura catalana, des d’Anna Murià fins a Núria Cadenes o Irene Solà. Editat per Comanegra, el volum aplega una sèrie d’entrevistes dutes a terme entre els anys 1988 i 2021, que ja havien estat publicades a la revista Serra d’Or, i quatre més d’inèdites.

El projecte de Marta Nadal entronca amb la tradició d’entrevistes que els periodistes Baltasar Porcel i Montserrat Roig van fer per a Serra d’Or i per a Destino a finals dels seixanta i durant la dècada dels setanta del segle XX, i amb el programa televisiu Personatges, presentat i dirigit per Montserrat Roig, en un format semblant al del prestigiós A fondo de Joaquín Soler Serrano o el mític Apostrophes amb Bernat Pivot.

Es tracta de diàlegs reposats, deslligats de l’actualitat, en què l’autora mostra no tan sols un coneixement profund de l’obra i la trajectòria de les entrevistades, sinó un ampli bagatge cultural i una llarga experiència conduint converses literàries. Nadal, que ha fet més de cent entrevistes en els darrers trenta anys, és extremament hàbil en l’art de fer parlar els altres i fer-los revelar aspectes poc coneguts, deixant que la conversa flueixi cap a viaranys insospitats. El seu estil propi facilita que a poc a poc es despleguin la percepció del fet literari i la cosmovisió particular de cadascuna de les autores.

A més, el fet de disposar de les entrevistes reunides permet un joc de vincles i mirades encreuades entre elles. Per posar-ne tan sols alguns exemples: Maria Aurèlia Capmany va fer descobrir l’obra de Virginia Woolf a Maria Antònia Oliver; Mercè Ibarz va editar pòstumament les proses crítiques de Maria-Mercè Marçal; Maria Mercè Roca esmenta Montserrat Roig i Carme Riera entre els seus referents; Sònia Moll, a Roig i a Marçal; Àngels Gregori afirma haver llegit amb entusiasme l’obra de Marta Pessarrodona, amb qui comparteix interessos temàtics.

El llibre és també una crònica cultural de l’últim segle. Quan esclatà la Guerra Civil, Teresa Pàmies es convertí en directora de la revista Juliol, atès que l’anterior director no havia tornat del front, i aquest va ser l’inici d’un compromís polític que l’acompanyaria al llarg de la vida. Anna Murià ens descriu l’exili a França amb un nucli d’intel·lectuals catalans, on conegué Agustí Bartra i on va coincidir amb Mercè Rodoreda, abans de marxar a Mèxic. Montserrat Abelló, catorze anys més jove, també s’exilià i formà una família a Xile.

Maria Aurèlia Capmany explica les dificultats de desenvolupar una vida d’intel·lectual a l’Espanya franquista a causa de la censura i també fa referència al frustrant silenci de la crítica quan finalment es comencen a publicar les primeres novel·les. Simultàniament, Carme Serrallonga manté viu l’esperit de l’antic Institut Escola gràcies a la creació de l’escola Isabel de Villena, una illa de llibertat en el gris i estret món de l’educació franquista.

Ja en democràcia, Carme Riera i Maria-Mercè Marçal obren noves temàtiques literàries, entre les quals l’amor entre dones, i Dolors Miquel denuncia les violències masclistes a través del seu humor estripat. La llengua catalana s’eixampla: Riera reivindica el mallorquí, Miquel el lleidatà, Maria Barbal el pallarès. D’altra banda, les entrevistes mostren com, progressivament, es va consolidant el camp literari, fet que percebem, per exemple, a través de la faceta de gestora cultural de la poeta Cèlia Sánchez Mústich, codirectora de la Festa de la Poesia a Sitges, de la tasca d’Eva Piquer al capdavant del magazín digital Catorze o de Bel Granya, investigadora especialista en Capmany.

Si bé Marta Nadal ja havia recollit entrevistes seves en publicacions anteriors, editades a Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en aquest cas ens ofereix una selecció de veus femenines —una tria personal i, com totes, discutible—, una línia oberta amb els retrats de Marta Pessarrodona a Donasses (2006) i que en el format d’entrevista compta amb altres iniciatives, com Converses amb catalanes d’avui (2012) i A un revolt de la sendera (2021).