Autoria: Maria Calvo (ed.)
Títol: Maruc i el fantàstic món de les llibreries. Il·lustracions: Antoni Espinar, Gustavo Darío i Violeta Espinar Alemany
Editorial: Lletra Impresa, Gandia, 2020
Pàgines: 74

Maruc i el fantàstic món de les llibreries naix d’una idea que es transforma en proposta col·lectiva. Inicialment, Maruc, la protagonista principal del llibre de relats infantils publicat acuradament per Lletra Impresa, és un personatge creat per l’escriptora Maria Calvo, a partir d’una proposició d’Enri Polo i Laura Paredes, llibreteres de la llibreria Samaruc d’Algemesí. Per això, el relat de Maria Calvo encapçala el llibre, si deixem de banda el pròleg concís i bell d’Anna Moner, perquè actua de presentació del personatge. L’autora ens dona a conéixer una protagonista que recorda quan era xiqueta i es passava la vida al forn dels seus pares. Un espai mític en el qual destaquen l’olor dels dolços i les lectures en veu alta que li feia el pare. Aquestes lectures van fer créixer en Maruc l’amor pels llibres i justifiquen l’emoció que va sentir quan visità, per primera vegada, la llibreria Samaruc, nom que serveix a l’autora per a explicar-nos el nom de la protagonista.

Però el projecte inicial es va transformar en una proposta més ambiciosa de realització col·lectiva. Les gerents de la llibreria Samaruc d’Algemesí contactaren amb altres llibreries del País Valencià per a elaborar un llibre infantil que tinguera com a objectiu destacar la importància de l’existència de les llibreries, donades les circumstàncies i els problemes amb què s’enfronten per a subsistir en l’actualitat. Lògicament, la proposta va ser acceptada i Maria Calvo es convertí, aleshores, en editora d’una obra en la qual s’impliquen també onze escriptors i escriptores de reconegut prestigi procedents de l’ampli territori valencià: Vicent Usó, Carles Barquero, Laia Fontana, Xavier Aliaga, Susanna Lliberós, Aina García-Carbó, Isabel Canet Ferrer, Lliris Picó, Francesc Gisbert, Jovi Seser i Carles Cano.

Temàticament, per tant, l’obra en conjunt ens presenta un viatge real i, alhora, fantàstic per la geografia valenciana i pel fantàstic món dels les llibreries. Un viatge que es veu clarament reflectit en el text que fa referència a la llibreria Babel de Castelló. A la protagonista, Maruc, li regalen un llibre i es posa a llegir-lo de seguida. Immediatament, se li fan realitat un munt de personatges de ficció de la millor literatura universal i això fa que desitge visitar la llibreria per a trobar nous llibres igualment interessants. Per contra, el viatge de Maruc a la ciutat d’Elx és real i, quan visita la llibreria Ali i Truc, la protagonista queda fascinada amb la història que li conten els propietaris i que explica el nom de la llibreria.

La resta dels relats tenen protagonistes i enfocaments diversos. Maruc pot ser un membre més d’una família de samarucs, aquest peix autòcton valencià que subsisteix en algunes de les nostres llacunes, i, no obstant ser un peix, apanyar-se-les per visitar tres de les llibreries d’Alzira ―la Llibreria, Trencadís i Erasmus― i sorprendre’s del meravellós món del llibres. També pot formar part d’una família no lectora que col·loca prestatgeries a les parets de casa i comprar llibres a la llibreria La Costera amb l’esperança de ser lectors. Fins i tot, ens podem trobar amb un relat que s’inicia amb la pèrdua de la paraula amor. Fet que desencadena una recerca de lletres i de paraules. Com també, una altra recerca, ara d’un tresor, desencadenarà la trama d’un altre dels relats que té com a referent la llibreria Grèvol.

El misteri és un dels ingredients principals que trobem als relats. De fet, ens trobem també amb una Maruc capaç d’intrigar una veïna afirmant que té el llibre més meravellós del món. Llibre que, per altra banda, pot ser el llibre màgic en el qual penetren alguns dels protagonistes. En definitiva, un llibre ric i interessant amb elements reals, com en el text que és un homenatge a les llibreries en temps de pandèmia, i elements fantàstics, com el donyet que acompanya Maruc en una missió urgent o com el personatge que es dedica a caçar paraules. Sens dubte, l’objectiu és fer lectors.