Us proposo un exercici: mireu tots els espais que tenen els mitjans de comunicació dedicats als llibres i la literatura, fixeu-vos en les notícies del darrer any i compteu quantes vegades han recomanat algun llibre de literatura infantil i juvenil. Però espereu, fem-ho un poc més difícil encara: no s’hi val comptar quan s’hi ha parlat perquè: 1) ha acabat sent un èxit de vendes o 2) l’ha escrit alguna persona sobradament famosa. Ja us puc avançar que per comptar tot això només us caldrà una mà i us sobraran dits.

Per què a tothom se li omple la boca remarcant la importància de la literatura infantil i juvenil, però després costa moltíssim veure a la televisió, els diaris o les ràdios que es recomani un àlbum il·lustrat, un llibre de coneixements o un còmic per a criatures i joves? Per què sembla que si aquests llibres no tenen un èxit ja consolidat, molts exemplars venuts o un nom conegut darrere (i, per tant, una campanya de màrqueting feta i destinada a vendre encara més) no se’n pot parlar, informar i donar a conèixer? Per què s’associa aquests llibres a famílies o mestres i professors, com si fossin els únics interessats en aquests llibres?

Fa anys que aquestes preguntes em ronden pel cap i ningú m’ha sabut donar resposta. Elogiem el valor que té la lectura entre els infants i joves, però a la vegada, la deixem fora dels mitjans de masses (que són els que arriben a un públic més ampli i variat) perquè pensen que no tindrà interès o audiència. O bé, perquè encara hi ha la falsa creença que és una literatura «menor» i no mereix ser esmentada al costat dels grans noms o títols de la literatura per a adults.

Calen periodistes especialitzats en literatura infantil i juvenil als mitjans amb un espai fix, regular i digne a diaris, ràdios i televisions per parlar de tot allò relacionat amb els llibres pensats per a infants i joves, però que qualsevol persona, de qualsevol edat, en qualsevol situació familiar o laboral (tingui o no tingui, treballi o no treballi per aquest públic) pugui conèixer i gaudir.

Perquè es mereix el mateix tracte i el mateix nivell de reconeixement, una novel·la d’adults que un àlbum il·lustrat, una novel·la juvenil o un còmic per primers lectors. Perquè també és literatura, independentment del públic a qui vagi adreçada i perquè fora del focus mediàtic, hi ha obres que també mereixen rebre atenció. Necessitem més prescripció literària amb llibres de qualitat i menys publicitat.