Els dos primers volums de l’obra literària de Josep Iborra es van publicar simultàniament el mes de maig de 2021. Els dos volums, titulats Una literatura possible, són una espècie de fita per a la literatura en català. Josep Iborra és una figura intel·lectual discreta però molt rellevant en la cultura valenciana del segle passat. Entre els estudiosos, Josep Iborra era conegut com a crític i intel·lectual, però la resta, sabíem poc més que havia escrit un magnífic llibre sobre Fuster (Fuster portàtil) i un recullet d’assaigs preciós (Breviari d’un bizantí). L’encert de la Institució Alfons el Magnànim, i el que el converteix en una fita, ha estat reivindicar-ne la figura de lector atent i fonamental de la cultura i literatura catalana.
El primer volum d’Una literatura possible. La constitució d’una literatura és una selecció de les més de mil quatre-centes ressenyes que va anar publicant en diferents periòdics i revistes. La primera part del volum està organitzada per blocs temàtics com ara «La funció del crític literari» i «La crítica i l’experiència de la lectura» on es reuneixen ressenyes i fragments d’entrevistes on es parla de la funció de la crítica, «Literatura i ensenyament» on hi ha els articles –encara ara prou actuals– sobre la necessitat de pensar el tractament de la literatura a l’aula i «La necessitat de traduir», «Coordenades europees», «Orientar el lector», «Aparador del llibre» i, finalment, «Itineraris dels anys cinquanta» on hi ha el poti-poti de ressenyes. Les ressenyes d’Iborra són d’una escriptura clara, depurada, d’algú que en sap el que fa. Ara bé, són ressenyes que més que aprofundir en l’obra són notes de lectura: descriptives, de vegades rutinàries, amb un punt mínim de valoració o d’aprofundiment. Però aquest aspecte de nota de lectura fa que la visió general del volum siga tan clara: tenim a les mans un llibre d’un dels lectors més atents i curiosos de la literatura catalana. Tot ho llig i tot ho ressenya. Però com a lectura individual es feixuga i no acabes de traure-li suc del tot. Difícilment podràs extraure una valoració d’un autor o d’una novel·la, són ressenyes per llegir pel plaer de llegir o de vore l’abast intel·lectual d’Iborra.
Ara bé, el segon volum és una altra cosa: deixem totalment enrere les ressenyes curtes per donar pas a estudis llargs i treballats sobre la literatura i la cultura catalana. Ací sí que podem gaudir amb profunditat de la intel·ligència de Josep Iborra. Dels tres llibres o apartats que componen el volum «La trinxera literària», «Confluències» i «Estudis sobre història literària», caldria destacar sobretot un article magnífic dins de «La trinxera literària»: “Llengues i cultura al País Valencià”. La gràcia de l’article, estudi, és que fa una panoràmica molt sintètica, però completa de tots els elements que conformen el panorama cultural al País Valencià, des de la literatura escrita en castellà per autors valencians, al panorama musical, passant pels moviments pictòrics o teatrals. De fet, és al segon volum on podem trobar articles sobre la cultura catalana d’una intel·ligència enlluernadora, ara et trobes una reflexió sobre Ausiàs March, ara una reflexió (molt encertada) sobre l’error de Blasco Ibáñez d’escriure en castellà o una reflexió sobre la «normalitat» de la cultura literària en català.
Segurament caldria invertir l’ordre de lectura dels dos volums: començar pel segon, pels estudis i articles llargs i ja després, picotejar entre les ressenyes del primer volum. Si seguim l’ordre establert, correm el perill de fatigar-nos en les ressenyes i no descobrir el brillant intel·lectual que se’ns mostra al segon volum.
El Josep Iborra que veiem a través de les pàgines d’Una literatura possible és un Iborra optimista, infatigable, positiu, el títol ja ens avisa. Però hi encaixa més com a títol, com a declaració d’intencions «La trinxera literària». Josep Iborra ha estat sempre a la trinxera, llegint tot el que li queia a les mans, fent-ne la ressenya. Se’ns mostra un autor incombustible, constantment atent a les novetats i als llibres més antics. Algú que no va deixar mai de lluitar per la constitució d’una literatura en català.