Josep L. Badal escriu el seu darrer llibre, Xirp, una història d’ocells, adscrit a un gènere híbrid, en el qual conviuen els tres gèneres en què fluctua la seua obra, i el fa transitar entre un seguit d’onomatopeies de cants d’ocells, la presència protagonista d’aquests i una història entre rondalla i romanç. «Escolteu-me aquest romanço, tres paraules, fum i fúria. Escolteu-hi quatre ocells, que fan llum en la foscúria», comença el poema que escriu a manera de pròleg.
L’alternança o fusió de gèneres confereixen un to de realisme màgic a aquesta història dura i plena de violència implícita i explícita, explicada i patida per una xiqueta, que com en els contes infantils clàssics, es queda a costa de personatges malignes.
Però el que fa única ‒com totes les obres literàries de Badal‒ Xirp, és que és per parts iguals, una obra esquinçadora, complexa, dura, delicada i plena de llum.
Sense referències directes, és inevitable pensar en esdeveniments de la més recent història política. Repressió i violència, queden bellament emmascarats gràcies a la sempiterna presència dels ocells i altres animals que al costat d’espectres bondadosos, acompanyen la protagonista en el camí cap a una brutal pèrdua de la innocència.
L’anterior fusió de gèneres literaris, de la qual ja s’ha parlat, ajuda a esmorteir la realitat brutal de la història i a fer-la més digerible, però la seua autèntica funció, és donar a llum una personal prosa poètica que bascula entre la narrativa més directa i la poesia més pura, al mateix temps que personifica la resistència de l’autor a rendir-se a les conseqüències dels actes de la perfídia i la maldat humanes.
D’una manera tan brillant com colpidora, Xirp és un llibre de denúncia, una obra amb enorme càrrega política, que retorna a la literatura una de les seues funcions més oblidades en les últimes dècades: el compromís amb la realitat. «La poesia és una arma carregada de futur», anunciava el poeta basc en llengua castellana, Gabriel Celaya, i Badal utilitza en català l’arma de la seua poesia, per a una denúncia prenyada de bellesa.
De Josep l. Badal diu la contracoberta del llibre que ens ocupa, que si no podem trobar-lo entre llibres, que el busquem a la muntanya. I és que la càrrega de components de la seua quotidianitat està més que present en la seua obra. Les espècies d’ocells que podem trobar a la muntanya apareixen en Xirp fins a fer-se part indispensable de la narració, no per tindre un paper en l’acció, sinó per ser responsable del seu to màgic. De nou, com els contes infantils clàssics, els ocells i altres animals, acompanyen la protagonista en el seu viatge a l’infern i en certa manera alleugen la seua soledat. Les seues converses amb els éssers de la natura fan menys dur aqueix brutal trànsit a l’edat adulta.
Josep Lluís Badal, nascut el 1966 a Ripollet del Vallès, és llicenciat en Filologia Catalana i docent apassionat de Llengua i Literatura. La seua personalitat polifacètica ‒també toca el violoncel‒ la demostra cultivant pràcticament la totalitat dels gèneres literaris. És responsable de l’edició crítica de La novel·la històrica en la literatura catalana, de M. Serrahima i A. Boada i de textos de crítica i creació en revistes especialitzades. En narrativa breu ha publicat dos volums, La casa sense ombra i Mestres i en novel·la El duel, encara que la seua obra més prolífica fins a l’actualitat correspon a la poesia i a la literatura infantil. En el primer d’aquests dos gèneres destaquen els seus poemaris O pedra, Cal·ligrafies, Blanc i Cants Materials . En literatura infantil ha publicat, El pirata Gorgo, L’orquestra Ursina, Els llibres d’A i la sèrie Jan Plata. A totes aquestes obres cal afegir l’extraordinari híbrid entre poesia i assaig, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents.
Les obres de Josep L. Badal han sigut traduïdes a l’italià, al rus, al xinés, al danés, al portugués, a l’holandés i al turc entre altres idiomes. I és que aquest autor ha aconseguit escriure una de les obres més captivadores de la literatura catalana recent.