Caràcters, la revista que no cabia a la bossa, inaugura «tercera etapa»

L’any 2017 celebràrem al Col·legi Major Rector Peset de València l’exposició «80 Caràcters, 20 Anys», comissariada per Àfrica Ramírez i Begonya Pozo. Fou una fita important per a la «revista de llibres» de la Universitat de València que, l’any 2020 arriba al número 90 i enceta un nou camí. En aquesta «tercera etapa» seguim mirant cap al futur amb entusiasme, tot i que la situació pandèmica que travessem dificulta greument les diverses propostes i accions culturals. En aquest sentit, la Universitat de València ha apostat fermament per una nova visió de la revista que, a partir del número doble 90-91, esdevindrà digital. D’aquesta manera podrà llegir-se des de l’APP gratuïta creada per a donar-li més projecció i, és clar, també per a facilitar que puga llegir-se en qualsevol format digital des de qualsevol indret del món. En aquest moment de transició volem deixar constància de la nostra alegria i del nostre esforç per haver arribat al número 89 amb una revista en paper única, d’elevada qualitat crítica i de referència a tot l’àmbit cultural dels Països Catalans. Tanmateix no podem amagar la nostra ja imminent nostàlgia per la desaparició de la «revista que no cap a la bossa», com tant encertadament la va definir Tina Vallès al conte que va escriure per a una de les presentacions de la revista que férem a la ciutat de Barcelona. Ja sabem que els canvis són sempre difícils però engrescadors, per això des de la Direcció i el Consell de Redacció volem retre el nostre petit homenatge amb un esguard cap al passat que ens recorde d’on venim i cap a on ens dirigim.

Com deia adés, l’any 2017 fou una fita per aquesta «revista de llibres» vinculada a la Universitat de València: celebràvem 20 anys de publicació constant des de la seua reaparició el mes d’octubre de 1997. Abans d’aquesta «Segona època», Caràcters havia conegut entre octubre de 1992 i desembre de 1994 una primera sortida en què havia tret a la llum exactament deu números. L’editava el «Col·lectiu Jordi de Sant Jordi» i era una revista d’informació literària, amb un disseny, força acurat, d’Enric Satué, i capçalera dibuixada per Joan Brossa. Estava animada per un col·lectiu de gent fortament vinculada al món dels llibres; sorgida en un moment d’una certa ebullició quan, a València, les institucions públiques encara donaven suport a aquesta mena d’iniciatives. Es tractava, però, d’un esforç dut a terme des del voluntarisme, sense cap base institucional.

El buit que deixà la seua desaparició el 1994 es va fer notar. L’octubre de 1997 aparegué finalment el número 1 de la segona època amb una idea ja clarament definida: una «revista de llibres», quadrimestral, editada per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), depenent de la Universitat de València. El disseny ara el va fer Josep Palàcios, sobri i elegant –probablement, una de les claus de l’èxit de la revista–. Val a dir que l’artífex de la revista era Vicent Alonso, escriptor i professor de Filologia Catalana de la Universitat de València. En aquesta segona època es consolida la revista, amb una aparició regular, més pàgines –normalment, 48–, i una orientació de crítica sistematitzada que la caracteritza plenament. A partir del número 21 el disseny, tal com serà fins al número 89, és d’Albert Ràfols-Casamada, que modula lleugerament i dóna un toc distintiu a la imatge anterior, tot mantenint el gran format i altres aspectes, amb resultats positius. A partir del número 30 hi apareix formalment als crèdits com a director Vicent Alonso. D’ençà del número 33 (octubre de 2005), la revista passa a ser editada per Publicacions de la Universitat de València (PUV), l’editorial de la Universitat de València, que aporta la seguretat necessària i una sòlida base institucional. El relleu en la Direcció li correspon a Juli Capilla (números 33-50); posteriorment a Eduard Ramírez (números 51-58) i, per últim, a Begonya Pozo qui, a partir del número 59 es fa càrrec de la Direcció de la revista i compta amb un equip de coordinació més extens que atén, sempre des del rigor professional, també a un criteri territorial i amb perspectiva de gènere.

Durant aquesta segona època, a partir del 1997, s’accentua clarament la vinculació al conjunt de l’espai cultural català. La revista esdevé un referent en el camp de la crítica literària catalana. Havia nascut amb la intenció específica de contribuir a la construcció d’un espai de crítica literària capaç de projectar aquesta funció decisiva –de valoració, orientació i fixació de criteris– en un moment de proliferació d’autores i autors, obres i iniciatives de tota mena, especialment en l’àmbit valencià. El convenciment que una literatura sense crítica no pot funcionar, una idea insistentment enunciada per Vicent Alonso, va inspirar en bona mesura el projecte. Així doncs, la connexió amb el conjunt de l’àmbit català fou un fet natural, positiu i fecund. Caràcters ha estat durant anys, i és encara, l’única revista de llibres en català que té com a propòsit central fer un seguiment regular i exhaustiu de la nostra literatura, és a dir, d’autores i autors, tendències i llibres més destacats en tots els gèneres, amb obertures diverses, com ara obres d’erudició, o l’atenció vers les altres literatures peninsulars i també vers aportacions en altres llengües d’un interès especial. El compromís clar amb l’actualitat fa de la revista un sismògraf atent al batec de la literatura catalana en el sentit més ampli.

A hores d’ara Caràcters té ja una trajectòria força considerable i, a partir d’aquesta nova etapa tindrà, sobretot, molt de futur per davant: el futur de la nostra cultura, de la nostra literatura. El sentit de la responsabilitat i la voluntat de fer una aportació constructiva, seriosa i alhora plaent, de publicar ressenyes, articles, entrevistes, etc., que conviden a una lectura enriquidora –a estones polèmica, també– i potser la perseverança malgrat els llamps i els trons, en són trets distintius. Des d’ací, i com he fet sempre, vull agrair el compromís amb la cultura de totes les persones que han passat tant per la Direcció com pels diversos Consells de Redacció. Sense l’esforç vital, creatiu, intel·lectual i col·lectiu de totes elles, sostingut en el temps i amb una voluntat de ferro davant de qualsevol tipus d’adversitat, no podríem haver dut endavant una tasca com aquesta. Per tot això, Caràcters és un projecte col·lectiu que forma part de la memòria cultural de la nostra universitat i, per tant, també del País Valencià. Les persones que en fem part d’aquest projecte plural, sempre amb una mirada crítica, hem estat al servei de la cultura perquè creiem en les seues possibilitats com a eina transformadora del nostre entorn més immediat; però també, en l’articulació de les diverses resistències a través de les xarxes culturals que fan del textum la seua via de connexió més profunda. Ara també és el moment de donar les gràcies a totes les persones que hi han col·laborat amb els seus textos i obres artístiques al llarg d’aquestes dues fructíferes etapes: la vostra generositat ha estat immensa.

Amb la voluntat de fer memòria i d’obrir espais nous on trobar-nos, acabe aquest editorial en nom de l’equip actual de Caràcters dient-vos que esperem, a partir d’aquesta tercera etapa, seguir gaudint de la vostra companyia i comptant amb la vostra estima i confiança. Nosaltres no anem a defallir i, per això, també us necessitem fent-nos costat. Visca Caràcters i visca la literatura!

Begonya Pozo
Directora de Caràcters
València, novembre 2020