‘Plaer’ és una paraula que evoca el cos i Plaers és el títol que dona nom a un recull de contes on el protagonista és el cos en les seues diverses i quasi infinites formes. Anna Rubio en aquestes pàgines cedeix la veu a una gamma de personatges que experimenten el desig sense judicis i que la fan mereixedora del Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida 2022.
Quan parlem de literatura eròtica pensem, què és eròtic? En les històries que crea Anna Rubio qualsevol cosa pot ser-ho, una melodia, una olor, uns peus, unes maduixes, el vent frenètic contra el cos… Les possibilitats són tantes com u siga capaç d’imaginar. L’acte sexual es planteja com un joc i un joc s’ha de gaudir, però també s’ha de pensar. Quan els personatges d’aquests relats es relacionen sexualment amb un altre és el desig el que els guia, però és la forma de pensar aquest desig el que els permet explorar amb naturalitat distintes maneres de relacionar-se amb el cos. L’autora amplia el marc de pensament sobre el que s’ha erigit tradicionalment el desig —sempre des d’una mirada cisheteresexual sostinguda pels pilars de la pornografia— i explora camins dissidents: parelles homosexuals, personatges intersexuals o racialitzats, cossos no normatius, cossos malats, i el sexe més enllà de la copulació.
Així mateix, construir històries eròtiques no implica un llenguatge purament carnal i lasciu, sinó que l’autora recrea el plaer sexual mesclant sensualitat i tendresa. Una dona recentment recuperada d’una mastectomia s’enfronta amb a la imatge del seu propi cos nuu i amb la mirada de la seua parella, i en aquesta situació apareix el desig com una incògnita. La malaltia es posa en escena en aquest relat i en altres i aleshores ens preguntem, què és allò que converteix en eròtic un cos? No és el cos en sí allò eròtic, sinó com aquest es presenta en escena. I és així com, progressivament, el desig va introduint-se en l’habitació on succeeix aquest relat, amb les mans de l’home alimentant de maduixes el cos malalt de la seua dona, amb les mans d’ell acariciant dolçament el seu pit i amb la voluntat d’ella de desitjar i deixar-se desitjar. El plaer està present en aquest volum des de distints llenguatges, en alguns casos, amb un llenguatge irònic i jovial, i en altres, un llenguatge delicat i tendre però no menys eròtic.
Igualment, el desig no mor sinó que es transforma. La mort està present en aquestes històries com una amenaça que orbita el cos, com ocorre amb els personatges malalts, però també es materialitza amb la pèrdua, com una dona que va perdre el seu marit i amb ell pareixia que s’hagués esfumat el seu desig sexual. Però ja en la vellesa, aquest desig torna a ella amb una forma distinta, naix d’un altre home i arriba a la protagonista amb un ball. El plaer torna a ella temps després en unes altres mans i, quan aquestes entren en contacte amb la seua pell, també el record del seu marit cobra vida, perquè com demostra Anna Rubio en diversos relats, l’experiència corpòria amb una altra persona no és impermeable a les noves carícies, sinó que aquestes s’entrellacen i donen forma a un cos i un desig en constant canvi. És a dir, el cos adquireix significat a través d’aquests plaers, que no són un sinó diversos, i que no són incompatibles entre sí, sinó que, alhora, tots junts en conformen un.
Confessa a un antic amant un dels personatges que habiten aquesta obra: «tu millor que ningú sap que mentre besava els seus llavis tremolava, com tremolava, vint anys enrere, en besar els teus» (p. 31). El desig es corporifica i és, per tant, el cos qui parla, no importa la manera, no importa res més que el cos com a propiciador de plaers en un món on el dolor està inevitablement present. Així ho representa Anna Rubio mitjançant una única paraula que tot ho conté: ‘Plaers’ s’instal·la en la llum de la vida sense oblidar i, fins i tot, navegant en les seues ombres.
.