«Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.» Amb aquesta frase comença la darrera novel·la de Joan-Lluís Lluís, i suposa tota una declaració d’intencions; el propòsit de contar-nos una faula, de portar-nos a un món màgic ple d’aventures. Ja en el primer capítol ens presenta la protagonista, Junil, víctima d’un ogre, en aquests cas el seu pare, personatge dèspota i cruel que la maltracta des dels seus primers anys de vida i que només pensarà en ella com a serventa per a fer tot el que ell no té ganes de fer.
Una tragèdia familiar en què moren la mare i els germans, porta Junil i el seu pare a Nyala, un lloc de l’Imperi romà, on el pare troba feina en una llibreria. Malgrat aquesta ocupació el pare no considera que Junil tinga necessitat d’aprendre a llegir, la seua feina és la d’enquadernar papirs. Però Junil no es resigna a aquest treball rutinari: ella vol llegir, i ho aconsegueix amb l’ajuda de Tresdits, un esclau copista que li ensenya. El seu interès per la lectura la portarà a la biblioteca de Nyara, on coneixerà Lafàs, esclau consagrat a Minerva, que vivia en la biblioteca feia més de vint anys sense dret a sortir-ne.
Gràcies a Lafàs descobrirà els papirs de la biblioteca on podrà llegir els textos d’Homer, Virgili, Èsquil, Sòfocles o Aristòfanes, i quedarà fascinada per la bellesa de les lletres, però sobretot s’entusiasmarà amb la lectura d’un autor encara viu, Ovidi, i del seu llibre L’art de l’amor. Junil té un enorme disgust quan s’assabenta que l’escriptor ha caigut en desgràcia davant l’emperador que l’ha desterrat a Tomis, als confins de l’imperi, i ha ordenat destruir tots els seus escrits.
Arribats a aquest punt descobrim la importància del coneixement com a element alliberador. Ho ha aconseguit Junil, gràcies als dos esclaus il·lustrats que ha conegut i l’han introduïda en el món de l’escriptura i de la lectura. I també descobrim la importància de la lectura com a matèria dels somnis o dels ideals. Junil tindrà com a gran desig trobar i conèixer Ovidi.
Junil rep la proposició de matrimoni del fill d’una família poderosa i cruel, però ella el refusa diverses vegades i aquest finalment l’amenaça en demanar-la al seu pare i unir-se a ella per la força. Davant la situació, Junil es desfà del pare i juntament amb Tresdits decideixen fugir de Nyala. Se’ls uneix Lafàs, que abandona la biblioteca on ha estat reclòs durant vint anys, i Dimitri, un vell gladiador que ha estat imposat per Tresdits per a defensar el grup. La fugida és un acte de rebel·lia impulsat per Junil, però també per l’ideal d’arribar a la terra dels alans, un poble que té abolida l’esclavitud. Així mateix Lafàs li porta un regal a Junil que li suposa una gran sorpresa i un estímul per a seguir el seu camí, el primer pergamí del llibre d’Ovidi, que ella memoritza i va llegint al llarg del viatge, amb la finalitat de poder arribar a trobar l’autor i que puga refer tot el llibre.
En la seua fugida s’internaran en el territori dels bàrbars, més enllà de les fronteres de l’imperi, i viuran tot un seguit d’aventures. Trobaran un guerrer mal ferit a qui salvaran la vida i com que el seu poble havia estat anihilat s’afegirà al grup. Després es trobaran amb una tribu que com veuran que Lafàs està totalment afaitat i depilat creuran que és un mag. Quan fugen d’aquesta tribu s’uneix a ells Verdapell, una esclava bàrbara que va viure anys en territori de l’imperi i que ha esdevingut intèrpret. El grup anirà creixent quan se’ls unirà un grup d’esclaus que s’han rebel·lat contra la família per a la qual treballaven. Finalment, s’afegiran a la colla Tulinà un pagès que s’ha quedat sense família i el seu esclau Mataxinxes.
Una vegada format aquest nou i estrany grup humà que avança cap a un suposat paradís de la llibertat, assistim al naixement d’una nova organització, els coneixements de cadascú van sent aprofitats pel grup per a un millor benestar. A força de barrejar les diverses llengües naix un llenguatge nou que els permet comunicar-se sense necessitats d’intèrpret. S’estableixen nous lideratges i aliances, i històries amoroses. Els déus d’uns i altres conviuen sense massa problemes. Però la figura que cohesiona el grup amb la lectura dels versos d’Ovidi seguirà sent Junil.
Després de més d’un any de caminar arriben a Tomis i, per tant, tornen a estar dintre de les fronteres de l’imperi, però tan lluny d’on havien sortit que ja no suposa cap perill, allí es troben amb una inesperada sorpresa. El grup es dissol i cadascú pren la determinació sobre les seues vides que creu convenient.
Joan-Lluís Lluís servint-se del model de la clàssica novel·la d’aventures ha aconseguit escriure una història molt personal, on destacaria la presència de la veu narrativa que sovint ens explica les possibilitats que té a l’hora de triar els possibles camins que pot agafar el relat. Junil a les terres dels bàrbars és tot un homenatge al món de la fantasia, a aquells que ens han transmès les històries, als que les han conservades en les biblioteques i al poder transformador del llenguatge.