La cosina gran és la primera novel·la de la mallorquina Laura Gost (sa Pobla, 1993); va aconseguir ser el llibre més venut a Palma en la celebració del Sant Jordi 2019 i ja compta amb una traducció al castellà apareguda el juny del 2020. Laura Gost no és, tanmateix, una autora desconeguda en el món de la ficció, atès que ha escrit alguns relats i obres de teatre —com la narració «L’escriptora de contes», guardonada amb el Premi Art Jove de Relat 2016, i el drama Seguí, guanyador del V Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears el 2019— i, a més a més, es va emportar un Goya el 2018 pel curtmetratge animat Woody & Woody. Malgrat la distància argumental que separa la novel·la i el curtmetratge, les dues obres comparteixen un mateix plantejament: la confrontació de dos personatges en etapes vitals diferents. Si en el cas del film contemplem un diàleg entre el cineasta novaiorquès jove i el Woody Allen actual, en la novel·la una jove protagonista comença a explorar la seva identitat emmirallant-se en la cosina gran.
Mercè Rodoreda deia sovint que tots ens aturem de viure als dotze anys. Laura Gost també ha situat en aquesta edat mítica el moment vital de desvetllament en què la mirada sobre els altres i sobre un mateix es complica. La novel·la s’inicia amb una arrancada magnífica en què la narradora-protagonista ens revela gairebé totes les incògnites de la trama, però ens planteja el misteri de saber com els personatges han arribat fins a una tal situació. Aquest, fet i fet, és el vertader propòsit de La cosina gran: descobrir el trajecte, el camí que deixa enrere la infantesa i porta a l’etapa adulta. Per això, el ritme narratiu s’alenteix suaument per entrar en la contemplació del dia a dia de la Rosa en un petit poble, a partir del moment que la Tina, la cosina gran de setze anys que ha quedat òrfena, comença a viure amb la seva família.
Ben mirat, La cosina gran podem llegir-la com una reescriptura del conte popular de la Caputxeta Vermella, que evoca l’impermeable vermell que porta la protagonista —imatge que ha escollit el dissenyador gràfic Ángel Luque per fer la il·lustració de la coberta— quan surt a córrer a l’arbreda. La Caputxeta assumeix tots els valors oposats als del llop, que és un personatge cruel, instintiu i, sobretot, coneixedor dels secrets del bosc, símbol dels desoris de la vida. El llop sap quins són els camins bons i els que et fan perdre, com la cosina gran, un personatge que actua com a llop per a la Rosa, que es pot definir, per contrast, com una noia bona i innocent. Ara bé, la Rosa també es deixa seduir per l’experiència i la persuasió de la cosina, que la guia per l’etapa d’iniciació en què va explorant l’univers dels adults, que es presenta ben sovint com a complex i decebedor, ple de mentides.
En l’espai incert i lliure del bosc, la Rosa comença a trobar-se amb el Miquel Montsó, el noi que actua com a personatge antitètic de la cosina gran. Si ella li mostra la imatge del que vol arribar —o no— a esdevenir, ell li fa costat i la conhorta pels paratges desconeguts, ajudant-la a fer-se gran. Ràpidament es converteix en el focus del desig desenfrenat de l’adolescent i desperta en ella l’ànsia perquè el temps passi ràpid, ja que créixer és l’únic que li permetrà accedir a aquest amor vedat. La transformació del seu cos acompanya el descobriment dels anhels i els plaers, mentre va explorant el lloc que ocupa en aquest món en expansió i tempteja la relació que manté amb els altres.
La cosina gran, doncs, ens endinsa en un periple on impera la necessitat introspectiva de conèixer-se i, a mesura que la narració avança, construeix una veu femenina forta que evoluciona des del silenci fins a la imposició de la seva voluntat, que perd les pors i que se sent preparada per afrontar tot el que la vida adulta li pugui oferir. Amb una veu directa i fresca, la narradora-protagonista farà el delit dels joves lectors que experimenten aquesta evanescent recerca de la pròpia identitat.