Des de fa temps, l’assetjament escolar acostuma a ser tractat en les novel·les juvenils ja que aquestes sovint reflecteixen les preocupacions i les dificultats relacionals que poden patir les noies i els nois en el seu dia a dia als centres educatius, però l’originalitat del llibre Sense connexió del Jaume Monzó és que aborda aquest tema central mitjançant l’escriptura únicament de missatges de converses de whatsapp, tuits i instagram. D’aquesta manera, el llenguatge virtual esdevé el motor i l’eina per desenvolupar la trama que el lector va seguint i interpretant ràpidament i fàcilment gràcies a l’agilitat i al tipus d’escriptura directa i immediata. Aquesta està marcada per un ritme in crescendo fins arribar a un final amb un missatge esperançador i alhora contundent: que la víctima és capaç d’empoderar-se, de reaccionar davant un fet tràgic i de plantar cara als maltractaments: «He hagut de morir per tornar a nàixer. Amb més força. Amb més empenta. Mai més no tindré por».
La Carme deixa el poble de Xaló i es trasllada a viure amb la família a la ciutat de València. Així doncs, canvia de casa, s’allunya de les seves amigues de l’ànima, de la seva xicota, amb qui acaba d’iniciar una relació, i va a parar a un nou institut en què malauradament no només no encaixarà sinó que esdevindrà víctima d’assetjament per part d’un cercle de noies de la classe, que s’autoanomenen les queens, lideren el grup i tenen tothom atemorit. La protagonista serà motiu de burles, però al final lluitarà per reivindicar la seva identitat i també l’orientació sexual sense tabús després d’assabentar-se de la notícia impactant del suïcidi d’una companya del centre, que havia estat víctima d’agressions els cursos anteriors, causades també per les queens.
Després de l’èxit d’En Línia (publicat el 2014 i que va guanyar el Premi al Llibre Juvenil Millor Editat) Jaume Monzó retorna a temàtiques candents per a joves i continua apostant per un estil transmèdia. Aquest cop utilitza aplicacions més recents i a l’última, com ara tuits o stories animades d’Instagram compartides dins la història amb codi QR, que complementen la trama i també ofereixen una aproximació i difusió de música popular actual de grups valencians com Obrint Pas, El Diluvi o la Fúmiga.
Tot i l’aposta per les xarxes socials, Sense connexió no oblida el compromís pel foment de la literatura. D’una banda, al llarg de la novel·la juga amb un bon referent intertextual: el Mecanoscrit del segon origen. A manera d’homenatge, en manlleva l’estructura i el nom dels quaderns, n’inclou citacions i el perfil de tuiter @vergeibruna remet al personatge de l’Alba de la distòpia del clàssic de Manuel de Pedrolo. A més, la protagonista del llibre de Jaume Monzó, la Carme, al final decideix renéixer i encarar-se a la situació viscuda. Els versos de la poeta Maria-Mercè Marçal se sumen a l’elogi literari, quelcom que reforça alhora el missatge de defensa i respecte per la diversitat sexual: «Dins la pell de l’ona salada / serem cinc-centes, serem mil. / Perdrem el compte de la tombada. / Juntes farem nostra la nit» (versos marçalians que tanquen la novel·la). I és que un llibre juvenil ha d’afavorir la creació i consolidació de futurs lectors de la literatura nostrada i aquestes referències d’obres i autors, perfectament integrades dins la novel·la valenciana, potencien aquesta estimulació.
Certament, Sense connexió connecta amb el públic jove i desperta el gust per la lectura i la defensa i la reflexió d’uns valors, de respecte a la diversitat, amb l’ús de la tecnologia, que es converteix en una aliada de la literatura com a al·licient per als lectors de la generació zeta. La literatura, doncs, pot casar d’allò més bé amb les xarxes socials i val la pena adaptar-la a noves realitats per esdevenir una bona influencer, sense perdre l’estima i el gaudi tant dels referents clàssics literaris com de la música popular.