Escriu M.ª Dolores Ramos que «tradicionalmente, la historiografía ha entendido la historia de la humanidad como sinónimo de determinadas formas de poder ligadas, por presencia o ausencia, a los colectivos sociales masculinos de las clases dirigentes y de raza blanca». Aquestes paraules serveixen per a emmarcar l’excel·lent llibre de M. del Carmen Agulló Díaz, Mestres valencianes republicanes: Les llums de la República, ja que l’obra planteja un desafiament significatiu a la historiografia tradicional en donar protagonisme a quatre mestres i una professora de la Normal, de les quals es recuperen les seues experiències vitals i les seues pràctiques pedagògiques a les comarques valencianes.
Aquestes biografies ens mostren, a més, la implicació d’aquestes docents amb el quefer col·lectiu, aprofitant les oportunitats que els van oferir les polítiques de la Segona República, per a construir un present a la mesura dels seus propis somnis. Somnis que van fer de l’educació el punt de partida de la regeneració social mitjançant la implantació d’una escola laica, pública, gratuïta, solidària i en molts casos coeducativa, on l’activitat i la renovació metodològica van ser els signes d’identitat. Somnis, també, que es van concretar en els avanços de les dones en l’esfera pública com a ciutadanes de plens drets que començaven a militar en la política, a exercir professionalment i a modernitzar les seues conductes.
I així, en la biografia de Carmen García de Castro, l’autora posa de manifest com el seu pacifisme, humanisme i feminisme van rebre un dur càstig durant la dictadura de Primo de Rivera, com a «mestra de mestres» en la Normal Femenina de València. Durant la Segona República, i ja catedràtica, va desenvolupar noves pedagogies actives mitjançant el diàleg, la participació de l’alumnat i la llibertat de pensament.
Per la seua part, el relat entorn de Francisca Sanchis Ferrer assenyala el seu ànim indòmit militant en els cercles del naturisme, però també del laïcisme i del republicanisme. Com a mestra en una escola rural, va ser també sancionada pel règim de Primo de Rivera. En el període republicà va aplicar mètodes moderns a l’Escola Graduada de Llíria; a més, va formar part de la FETE, i en 1936, del PSOE.
Amparo Navarro Giner, igualment, va destacar pel seu compromís amb la renovació pedagògica, el valencianisme i el feminisme. Va exercir en diverses escoles que es regien per un ideari pedagògic basat en el vitalisme, l’ordre, l’alegria i la passió per la vida. Va ser una ferma defensora de la implantació de l’escola en llengua valenciana.
La vida de Guillermina Medrano es va caracteritzar també per la seua doble implicació en la política i l’educació. Va cursar estudis de magisteri del Pla Professional i posteriorment va treballar a l’Escola Graduada de Llíria; era partidària del laïcisme, la metodologia activa i el cicle unificat. Al juny de 1936, va ser designada regidora representant d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de València. Amb això es va convertir en la primera dona amb aquest càrrec a la ciutat.
Enriqueta Agut Armer, així mateix, va participar molt activament en l’experiència educativa de les Missions Pedagògiques mentre continuava la seua formació pel Pla Professional. Va pertànyer també a la FETE i, en 1936, es va afiliar al Partit Comunista. Eixe mateix any va ser la figura femenina més reconeguda en la campanya electoral del Front Popular i va posar de manifest, a més, el seu compromís feminista.
Totes aquestes mestres republicanes, que protagonitzen l’obra que ens ocupa, van patir la repressió franquista. Algunes d’elles, després de passar processos de depuració, van ser empresonades durant anys, i d’altres es van enfrontar amb l’exili exterior, on van continuar les seues carreres com a educadores.
Amb totes aquestes aportacions, el llibre de M. del Carmen Agulló constitueix un tribut crucial al coneixement del passat educatiu nacional i un reconeixement a la tasca de totes eixes dones que, a través de la seua implicació en la docència, en les polítiques d’esquerres i en el feminisme, van contribuir a construir per a les dones actuals un present replet de somnis de transformació en múltiples fronts.