Hannah Arendt (1906-1975) és un dels noms més destacats de la filosofia del segle xx, gràcies a treballs com Eichmann a Jerusalem o Els orígens del totalitarisme. Avui, en uns moments de crisi de la democràcia, amb un auge molt perillós de l’extrema dreta, ha arribat el moment de recordar la vigència de les seves idees. Per a entendre millor què deia la filòsofa alemanya, el 2020 es publicà A propòsit de Hannah Arendt, d’Anna Masó (1948-2020). Un llibre breu, però dens, que permet al lector poc versat en filosofia d’aproximar-se als plantejaments de Hannah Arendt.
En aquest recull, podem llegir els treballs «La fugitiva d’Egipte i Palestina», «Els orígens del totalitarisme: prioritat de la realitat sobre la possibilitat», «La necessitat de comprendre el món» i «Tres escrits de temps de guerra», en els quals Anna Masó ens comenta diferents assajos d’Arendt. Així, en el primer de tots, Masó ens parla de Rahel Varnhagen. The life of a Jewish woman, tot fent referències a la vida d’aquesta dona de l’Alemanya de finals del xviii – principis del xix, per tal de plantejar la qüestió jueva i els intents d’assimilació, fet que per a Arendt suposava «una qüestió problemàtica perquè exigia l’oblit dels propis orígens» i, conseqüentment, «els jueus van deixar de veure’s com el poble escollit per sentir-se un poble inferior, inculte, endarrerit, que havia de ser acollit per la humanitat il·lustrada». En definitiva, Arendt agafa una història individual per a explicar els orígens de la situació tan crítica que vivien els jueus. S’ha de dir, però, que hi manquen explicacions d’alguns termes que dificulten la lectura als que no els coneguin.
En el segon text, Masó ens parla de la primera gran obra d’Arendt, Els orígens del totalitarisme, que comença amb l’explicació dels dos tipus d’antisemitisme: el modern, laic i polític, i el tradicional, de motivació religiosa. Masó explica de manera molt clara i entenedora com Arendt entén el naixement de l’antisemitisme, que no comença amb el nazisme. A continuació, hi trobam una de les parts més interessants, la dissecció entre drets humans i estatus polític, ja que «s’apel·la als drets humans quan s’ha perdut l’estatus polític, en el moment en què algú s’ha convertit en apàtrida, perquè en aquesta situació no es pot recórrer a res més».
A La necessitat de comprendre el món, Masó ens exposa les teories polítiques d’Arendt i ens explica que per a la filòsofa alemanya «la comprensió dels problemes polítics del nostre temps parteix d’un fet determinant, la revolució industrial» i una idea importantíssima que entronca amb el quart text del volum. Ens diu Masó que «Arendt considera que quan el totalitarisme fa desaparèixer l’esfera política i el discurs plural que la caracteritza només queda la lluita violenta amb les armes, perquè la possibilitat d’usar les paraules i els llibres com a instrument de lluita amb la finalitat d’il·luminar l’acció, duu a l’adoctrinament i a convertir les paraules en clixés». En altres paraules, a la violència se la combat amb violència.
Pel que fa a «Tres escrits en temps de guerra», són textos que tenen en comú la defensa de la identitat jueva i l’atac a l’actitud de determinats jueus, que callen davant el règim que els persegueix per ser el que són. Arendt prefereix ser culpable que pacifista en un règim totalitari. El darrer d’aquests escrits és l’anàlisi de la recensió que Arendt fa de El món d’ahir, de Stefan Zweig, amb qui no compartia la visió sobre l’Europa anterior a l’auge del nazisme, ni tampoc el paper que hi jugà ell com a jueu.
Gràcies a Anna Masó, ens endinsam en l’ideari d’una de les grans pensadores del segle xx i, de passada, reflexionam sobre els grans mals que ens amenacen també avui: un nou totalitarisme misogin, xenòfob i, a les nostres latituds, catalanòfob. Per a defensar-nos-en, cal tenir present la clau de volta del pensament d’Arendt: «si t’ataquen com a jueu, has de respondre com a jueu».