Ah, l’hivern! Temps de pausa blanca, de silenci i d’un cert aïllament. Tasses fumejants, bufandes, gorres i guants. Ocells que migren, estimats que tornen. Estufes i llars de foc. Empremtes damunt la neu, ninots amb nas de pastanaga, batalles amb munició inofensiva. Nadal i Sant Esteve, Reis i Pare Noel, família: festa i recolliment. Mocs, mal de coll, estossecs. Paracetamol i gots de llet calenta amb mel. Dàmaris Gelabert ens ho canta a la delicada cançó «L’hivern».
I parlant de títols amb el terme hivern, Ivan Tubau ens escriu Abans que no arribi l’hivern, Cinta Arasa ens avisa que Ja som a l’hivern!, Xavier Serrahima ens comunica que Al pic de l’hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre, Rosa Nebot ja està situada Després de l’hivern i Ken Follett ens ofereix L’hivern del món.
Llibres titulats Hivern, L’hivern o Un hivern, en trobem de signats per Aurora Díaz-Plaja, Nieves Fenoy, Gerda Muller, Anne Haché, Mercè Arànega, Gustavo Roldán, Eulàlia Martínez, Charles Touyarot i, entre d’altres, Miquel Martí i Pol, poeta que també signa Un hivern plàcid, que arriba a ser Un hivern fascinant per al poeta Joan Margarit, que també signa Mar d’hivern. Amb el mateix tema de fons, Andreu Escales ens parla d’Onades d’hivern, i Israel Clarà, d’Un mar color d’hivern; i, ell mateix, signa L’hivern a les fulles.
Paul Auster és l’autor de Diari d’hivern; Pere Parellada, de Dies d’hivern, i Mercè Arànega, de Dites d’hivern, mentre que l’etern Shakespeare ho és de Conte d’hivern, i Xavier Macià, de La balada de l’hivern.
El gran Don Winslow ens explica L’hivern de Frankie Machine, mentre que Miquel Adam ens presenta un Torero d’hivern, i Eva Baltasar, versos d’Animals d’hivern, que es deuen amagar Als plecs de l’hivern, de Xulio Ricardo Trigo.
Teresa Sabaté ho té clar: A l’hivern fa fred; potser per això, Sergi Bachs considera que He trobat l’hivern una mica llarg. Per a Raymond Queneau assoleix la categoria d’Un hivern dur, com L’hivern durant la guerra, de Jan Terlouw, i el Combat d’hivern, de Jean-Claude Mourlevat, en plena Tempesta d’hivern, d’Olga Xirinacs, que forma Un llarg hivern, de Colm Tóibín.
George Sand va passar Un hivern a Mallorca, tot i que altres autors el van passar a Königsberg, Montana, Zerolàndia…
Si una nit d’hivern un viatger, el d’Italo Calvino, fes Un passeig d’hivern amb Isabel Oliva, podria allargar-se fins a un Viatge d’hivern, guiat per Jaume Cabré, Amélie Nothomb o Antoni Marí. En qualsevol cas, arribaríem a L’últim dia de l’hivern, segons Adrià Gòdia.