La tria personal, i necessària, de Maria Josep Escrivà
De la terra, els corrals i la carn
L’espectre electromagnètic tornarà a caure als nostres caps
Tinc a les mans l’únic llibre de poesia de Max Besora. El conformen majoritàriament proses poètiques, si se’n pot dir així, que tant són una porta d’entrada al seu univers literari, com un mosaic dels temes i estils que trobem en el conjunt de la seva obra. Els textos de L’espectre electromagnètic (2009) són com fogonades cinematogràfiques, ràfegues d’imatges que han escapat d’un somni o d’una pel·lícula de ficció bizarre, de punk o de pulp. Hi ha Tarantino, però també hi ha Burroughs. Experimenta amb els subgèneres, juga amb l’humor i la ironia, el sexe, el [...]
Eva Baltasar, poeta
Eva Baltasar és una poeta infatigable, com demostra la seva nòmina de reculls: Laia, Atàviques feres, Reclam, Dotze treballs, Media aquàtic, Poemes d’una embarassada, Vida limitada, Animals d’hivern, Neutre, Invertida i Nus Schiele. Tot i que la seva obra és una de conjunt, el llenguatge poètic és la base de la seva narrativa i cal situar la seva poesia al lloc que pertoca. Unes pinzellades. A les temàtiques que ja coneixen els lectors del tríptic —com la maternitat, el desig, el gènere, la sexualitat, les convencions socials i l’espai— s’hi afegeix una exploració més extensa de [...]
«Som el que escrivim»
L’anomalia dels estudis catalans a Itàlia: una situació vivaç, però sense un sector científic disciplinari propi
Cèlia Nadal i Pasqual és investigadora en literatura i professora de Llengua i traducció catalana a la Università per Stranieri di Siena, on anteriorment havia treballat al projecte «Letteratura catalana e letteratura italiana: il medioevo e il modernismo. Incontri, traduzioni, scambi» (IP P. Cataldi). També ha fet tasques de recerca i docència a la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat de Còrdova i a la Université de Montréal. És doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, 2014) on va defensar la tesi «Fosca Blanca. L’obscuritat poètica en Ausiàs March, Luis de Góngora i Eugenio Montale» [...]
Una entrevista a Gemma Medina i Jaume Coll Mariné
La Lectora va néixer en el boom de les revistes de crítica literària i ha aconseguit situar-se en un lloc de referència. Conversem amb Gemma Medina i Jaume Coll Mariné sobre els inicis del projecte, les estratègies de difusió i el panorama de la literatura i la crítica en català. Entre l’acadèmia i la divulgació, la revista va sorgir amb la voluntat d’oferir lectures profundes al públic no especialitzat i a reconèixer la feina dels crítics. Expliqueu-nos, d’on va sortir la idea de fer aquesta revista i com va néixer? G.M: La idea va sorgir perquè començava [...]