Josep Maria Pinto

Quan fa a la vora de sis mesos que vaig acabar de traduir el darrer volum d’A la recerca del temps perdut, em fa una certa impressió veure que fa quinze anys que vam començar aquest projecte amb Viena. Per a un traductor, això és un termini molt llarg, no és normal endegar projectes que es prolonguin tant en el temps, i d’una manera regular. I dic projecte, perquè és el que ha acabat essent, però he de dir que aquesta traducció no va néixer amb vocació d’acabar abastant tot el cicle proustià íntegrament. De fet, tot [...]