Joan Fuster, un poeta imprescindible
Autoria: Joan Fuster
Títol: Poesia completa 1945-1987
Editorial: Institució Alfons el Magnànim Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació / Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2022
Pàgines: 376
Viatge pel fantàstic món de les llibreries
Autoria: Maria Calvo (ed.)
Títol: Maruc i el fantàstic món de les llibreries.
Il·lustracions: Antoni Espinar, Gustavo Darío i Violeta Espinar Alemany
Editorial: Lletra Impresa, Gandia, 2020
Pàgines: 74
El miracle de la novel·la valenciana
El miracle de la novel·la valenciana iniciat a partir de la segona meitat dels anys noranta es consolida visiblement i notablement amb tota la producció novel·lística posterior, ja en les dues primeres dècades del segle XXI. D’una banda, com ja vam dir en la primera part d’aquest article, companys generacionals dels primers novel·listes dels anys vuitanta, s’incorporen, a poc a poc, a la nòmina de narradors amb novel·les molt dignes de destacar com, per exemple, les dues últimes de Tomàs Llopis, Indòmit i Cremareu aquesta carta, o com les d’Elvira Cambrils que a partir de l’any 2010, [...]
El miracle de la novel·la valenciana. Primera part
L’any 1972, en un article publicat a la revista Serra d’Or, Joan Fuster plantejava públicament un problema que li preocupava literàriament i socialment: la inexistència d’una novel·la valenciana. Inexistència que tenia com a conseqüència que la societat valenciana en general no disposava d’un espill novel·lesc en el qual sentir-se reflectida i analitzada, ni en castellà ni en valencià. Hi havia, com és lògic, algunes poques excepcions. En castellà, evidentment, hi havia la figura destacada de Blasco Ibáñez, però en valencià no hi havia cap autor equivalent i els pocs que havien escrit alguna novel·la eren autors la [...]
Llegir teatre? Per què no?
Quan estudiava sisé de batxillerat, d’un vell batxillerat d’una època anterior a la democràcia —allà per l’any 1974—, el meu professor de literatura, don Narciso, tingué la inesperada i brillant idea d’impartir-nos l’assignatura de literatura d’una manera cronològica a l’inrevés. És a dir, començaríem per l’estudi de la producció més actual i contemporània i, a poc a poc, retrocediríem en el temps. A més, ens proposà la lectura col·lectiva de tres llibres: Ángel fieramente humano del poeta Blas de Otero, Réquiem por un campesino español de Ramón J. Sender i El tragaluz d’Antonio Buero Vallejo. Les tres [...]
Les noves generacions de la literatura infantil i juvenil valenciana
En la dècada dels anys setanta del segle passat la preocupació per l’estudi de la llengua dels valencians i de les valencianes va fer que es plantejaren projectes d’edició de llibres destinats a xiquets i xiquetes. Algunes mestres com Carme Miquel i escriptores com Empar de Lanuza començaren publicant en editorials catalanes, però, sobretot, a partir de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià s’inicià una producció majoritàriament valenciana. La necessitat d’utilitzar textos en valencià per a l’aprenentatge de la llengua va generar una demanda que van saber aprofitar unes quantes editorials com, per exemple, [...]
La literatura valenciana no té qui l’estime?
Tots els escriptors, homes i dones, escriuen, sobretot, per a ser llegits en la societat on viuen i treballen: és a dir, per a les persones que comparteixen la llengua dels seus textos. No fa molt, en l’acte institucional de celebració del Nou d’Octubre, Manuel Vicent, en representació de tots els guardonats amb les distincions de la Generalitat Valenciana, va afirmar en el seu discurs que ell escrivia per a ser estimat al seu poble, no a Austràlia. I tenia tota la raó. El destinatari principal de tots els textos que escriuen els escriptors és el seu [...]