El somriure del croissant
Descarada, indòmita, lliure, sincera, càustica. Així és la poesia d’Antonina Canyelles, «la poeta punk», com se l’ha anomenada. La poeta que conserva la rebel·lia i fins i tot la incrementa amb els anys, com ho demostra a Les banyes del croissant, editat per Lapislàtzuli el 2018, l’editorial que des de fa temps té cura dels llibres de Canyelles, de qui n’ha publicat quatre més.[1] Estructurat en dues parts, «La formidable dona bala» ―la poeta que dispara a tort i a dret la seva mordacitat, però sense estalviar els riscos que comporta― i «Les banyes del croissant» ―unes [...]