Quan la casa no és un refugi
La matinada del 29 de febrer a l’1 de març de 1956, una casa del carrer Bisbe Muñoz de Burjassot, on passava uns dies la família novençana Andrés Lorente, va obrir les portes a la mort i es va emportar Isabel Andrés Lorente als tres mesos d’edat. Aquest fet desencadenà en son pare, Vicent Andrés Estellés, l’escriptura vertiginosa i accelerada del poemari Primera soledad, reeditat el 2019 per la Institució Alfons el Magnànim en un volum a cura de Ferran Carbó. Aquest poemari se suma com una tessel·la important al mosaic de reedicions que des de fa uns anys fa reviscolar el llegat del poeta.