A manera de reflexió: Pere Riera, Denis Diderot i Lluís Llach. Un comentari sobre Infàmia i Desclassificats
Pere Riera (1974) representa la figura d’un dramaturg nacional popular en la mesura que escriu un teatre a la mida de la societat que vol representar, la catalana, i per al públic de Catalunya. Totes les obres (Casa Calores, Foxtrot, Red Pontiac, La dona del 600, Lluny de Nuuk, Barcelona...) s’inscriuen en coordenades territorials pròpies, tal com ho demostren la catalanitat de la gran majoria de noms dels personatges, l’ancoratge català del context cultural de les ficcions, i les estratègies de proximitat social i mediàtica, en particular a les obres Desclassificats (2011) i Infàmia (2016), estrenades [...]