És perquè escric que no em cal cridar
Escric des d’abans de tenir-ne memòria. I com el menjar o l’estimar, ho faig amb passió i com per un mandat. Escriure, per a mi, no és només escriure, és mantenir el llenguatge, permanentment, despert dins del cap. Té a veure amb el fet poètic, transcendent. Està relacionat amb una manera pròpia i volguda, triada cada dia, d’habitar, d’estar implicada amb aquest món, de ser-hi i de perfer-lo. Té a veure amb la soledat i s’alimenta de la incomoditat. És un buscar trobar-se bé. És un cercar la barana, el mur assolellat. Escriure posa de manifest [...]