D’una llengua incommensurable. A propòsit de la poesia d’August Bover
Si com diu Ezra Pound, la «poesia comença a atrofiar-se quan s’allunya de la música» (poetry begins to atrophy when it gets too far from music, epígraf al poema Vocalisme, inclòs a Tornaveu), la poesia d’August Bover viu al punt just de l’exactitud que reclama l’artefacte poètic. De gust per la troballa, de precisió estructural, d’alt refinament lúdic, de poderosa constricció en l’escriptura i de fascinant arravatament musical. Així són els versos i les traves oulipianes que conformen Cloc! (2011), Beabà (2014) i Tornaveu (2018), trilogia publicada a Arola Editors que el poeta clou amb unes impactants [...]