Antoni Vidal Ferrando

Baldament acceptem que allò que escrivim és el producte de la nostra realitat personal i que els espais vitals de cada autor condicionen la seva literatura perquè, d’una manera o l’altra, condicionen la seva nòmina d’anhels, de creences, de pors, de fantasies, d’insatisfaccions o de lleialtats, tot plegat no és cap obstacle que impedeixi que els escriptors renunciem al nostre objectiu d’explicar el món i de capbussar-nos fins els espais més abismals de la condició humana. Sempre he trobat que tota l’extensió de univers cap dins un singló de raïm o dins la mà d’un infant. [...]