Page 4 - Numero 89

CARACTERS 89definitiva 1-1:maqueta 39. 4.qxd 8/5/20 18:39 Página 4

—Com és ben sabut, durant la post-
guerra es va patir molt el mal de les
capelletes, i aquestes autores no van
poder deslliurar-se’n del tot; per exem-
ple, Civera, Ibars i Salvador estaran
més vinculades a Salvador i Nicolau
Primitiu, especialment per l’editorial
Sicània, mentre que Beneyto o
Sánchez-Cutillas troben més afinitats
amb el grup Torre de Casp, tot i que,
posteriorment, les sinergies seran més
marcades amb Fuster, Estellés o
Guarner. Això sí, totes van trobar aixo-
pluc i van participar en Lo Rat Penat,
com a escriptores, activistes culturals,
mecenes, etc. El que és una llàstima és
que a penes hi va haver contacte entre
elles, tot i que es coneixien, i només
trobem algunes amistats en tàndem
que no es van eixamplar més enllà.
—Després de llegir la producció nar-
rativa de Beneyto, Civera o Ibars, deus
haver pogut detectar concomitàncies
entre elles i també, sens dubte, una llu-
van tenir elles davant de la lluita femi- nyania estilística respecte a la narrati- autores? Quins reptes resten per abor-
nista? Varen exhibir un compromís con- va actual. A parer teu, quins trets d’es- dar en la seua recuperació?
cret o guardaren una certa distància? criptura les poden fer atractives per a —En l’àmbit hispànic, i també en l’in-
—Amb les dades que he pogut un lector contemporani? ternacional, s’estan desenvolupant
reunir i deduir, no sempre és fàcil nombrosos projectes transmèdia que
—Com explicava abans, les trajectò-
extreure conclusions al respecte. En ries d’aquestes escriptores són diver- permeten exhumar documentació d’au-
general, totes tenen consciència de l’a- ses, i també els seus estils; resulta real- toria femenina per posar-la a l’abast
simetria social entre homes i dones i de ment impossible trobar etiquetes comu- dels investigadors amb l’objectiu últim
les nefastes conseqüències que impli- nes en aquest sentit. Diria que l’obra de fer-ne pedagogia i divulgació. Les
ca, i així ho transmeten a les seues que més s’acosta als paràmetres estè- genealogies femenines literàries enca-
obres. Ara bé, ho fan des de sensibili- tics actuals és Matèria de Bretanya, de ra es troben incompletes, certament,
tats diferents: algunes s’acosten a unes Sánchez-Cutillas, que també és l’última però en el cas concret de la catalana
posicions feministes més tradicionals, que es va escriure, poc abans de morir ja comptem amb suficients indicis i
mentre que d’altres són crítiques amb Franco. L’atractiu d’aquestes novel·les estudis per a demostrar que les dones
corrents anteriors, però fan una aposta han escrit literatura en català de mane-
per un feminisme que avui en diríem de són les solucions literàries que troben ra ininterrompuda des de l’edat mitja-
la diferència. Hem trobat algunes per a contar les històries posant-hi al na fins avui. És un corpus, però, que
declaracions públiques on deixen centre el punt de vista femení; això encara necessita una historiografia
entreveure un cert distanciament al res- implicava introduir temàtiques i perso- que el vertebre i el cohesione amb la
pecte; a parer meu, era el signe dels natges aleshores inèdits en la nostra història de la literatura que ja conei-
temps: totes elles van conéixer de pri- literatura, i la manca de referents en xem, la qual en sortirà matisada i enri-
mera mà el guany que va significar la aquest sentit és palesa. Ara bé, el ven- quida. Els reptes editorials, en aquest
consideració de la dona com a ciuta- tall d’idees, situacions i psicologies sentit, són clars: edició i reedició d’a-
dana i les reivindicacions feministes amb què construeixen els seus relats questes obres i dels treballs que les
dels anys trenta, però els va tocar viure matisa enormement la percepció gene- estudien i les divulguen al carrer o a
en una societat que havia demonitzat ral que es té de l’època; qui s’acoste a les aules, fins i tot amb col·leccions
de manera radical tots aquells postu- elles avui dia, a més de trobar-s’hi amb específiques. D’altra banda, iniciatives
lats. Per això, entenc que no devia ser moltes sorpreses, entendrà infinitament com el programa d’À Punt Valentes,
gens fàcil mostrar-se identificada amb millor la nostra història recent. que dedica alguns capítols a escripto-
el feminisme ni, encara menys, dotar-se —En l’àmbit hispànic, i amb èxit, res, exposicions o webs especialitza-
d’arguments —a partir, per exemple, diverses iniciatives editorials i projec- des sobre autores o períodes concrets,
de lectures— per a defensar-lo. tes transmèdia estan recuperant la funcionen francament bé. S’han fet
—Quina relació van mantenir elles memòria i l’obra de les anomenades coses interessants i cal donar-los suport
amb els grans prohoms de la cultura Sinsombrero, les artistes de l’Edat de i impuls per seguir endavant, perquè
valenciana amb els quals van compar- Plata de la literatura espanyola. Què encara queda molt per fer.
tir època? Fuster, Estellés, Sanchis s’hauria de fer des de l’àmbit catala-
4 Guarner, Salvador… noparlant per a reivindicar les nostres Purificació Mascarell