Page 3 - Numero 89

CARACTERS 89definitiva 1-1:maqueta 39. 4.qxd 8/5/20 18:39 Página 3

Maria Lacueva:«Neceessitem una nova

historiografia literària que vertebre i cohesione
el corpus textual creat per les dones»

Maria Lacueva ha escrit un assaig tan fascinant com imprescindible, Les dones fortes
(Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2019), on recupera la història
i la veu de les narradores en valencià durant els foscos anys del franquisme. Reivindica la perifèria (les dones)
de la perifèria (la producció en llengua pròpia al País Valencià) i situa en el centre del seu interés uns textos
oblidats per la historiografia literària hegemònica. És una tasca que ens acosta a un calidoscopi de mirades
femenines sobre una època no tan llunyana. Aquestes «dones fortes» reclamen ara reedicions filològiques,
investigació i nous lectors. Lacueva els ha obert el camí.

—Maria Beneyto, Beatriu Civera, —Com a experta en el corpus textual xanta; L’últim serf o Vides planes, de
Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria de «les dones fortes», per quin títol hau- Maria Ibars, se centren en les de les
Ibars, Sofia Salvador… Amb Les dones ria de començar algú que no sap res classes populars de la Marina.
fortes et proposes rescabalar aquestes d’aquesta nòmina d’autores valencia- Sánchez-Cutillas, per la seua banda,
autores de l’oblit que han sofert durant nes i s’hi acosta per primera vegada? farà memòria dels anys immediatament
dècades. Per quines raons van quedar —Dependrà sempre dels interessos anteriors a la guerra, i per això situarà
a la perifèria del cànon literari en cata- personals, perquè cadascuna d’elles els seus records a Altea, on va passar
là i per què ara ens trobem en un bon presenta trajectòries molt diferents. bona part de la seua infantesa.
moment per a ressituar-les? Això sí, totes mantindran com a ele- —El teu estudi se centra en textos
—M’alegra molt observar que, ment central i definitori el punt de vista narratius escrits per dones durant el
actual ment, hi ha cert interés per femení. La dona forta, de Beneyto, o franquisme. Com va actuar la censura
aquesta temàtica perquè, quan vaig Entre el cel i la terra i Una dona com davant d’aquestes obres? Quines estra-
començar la meua recerca, ara fa uns una altra, de Civera, reflecteixen la tègies van emprar les escriptores per
deu anys, no era ben bé així, sinó tot condició de les dones valencianes tal de crear en un context que limitava,
el contrari. Les escriptores valencianes urbanes, de diferents condicions o directament impedia, la llibertat d’ex-
de postguerra eren considerades com socials, durant els anys cinquanta i sei- pressió?
a elements prescindibles des de la his- —Només he pogut consultar els
toriografia literària catalana, una dis- expedients de censura que es troben
criminació que pateixen, encara, la accessibles, però són suficients per a
majoria d’autores. La literatu- comprovar que es va actuar
ra d’autora, a punt de amb elles igual que amb tot-
començar la tercera dècada hom. És cert que van obtin-
del segle XXI, continua sent dre el permís de publicació
una excepció, tant dins del sense gaires problemes mal-
cànon català com dins de l’u- grat tractar explícitament
niversal. Només cal obser- temes com l’avortament, el
var, per exemple, l’ínfima lesbianisme, la prostitució, la
presència d’aquest corpus en crítica anticlerical, etc. Tinc
els currículums escolars o uni- la meua teoria al respecte:
versitaris. La sospita de la crec que, per sort, es va
manca de rigor que això infravalorar la «perillositat»
implica és cada vegada més d’aquestes obres perquè, al
generalitzada, i es comença cap i a la fi, qui llegiria una
a percebre com a irregular novel·la en català escrita per
allò que, fins ara, ha estat la una dona?
regla: la invisibilitat del lle- Foto: arxiu personal —Entenc que l’anomena-
gat femení. Queda molt per da «quarta onada» feminista
fer, és cert. Però també estic que estem vivint afavoreix la
convençuda que no hi ha recepció crítica d’aquestes
3
marxa enrere. autores. Però quina posició